07 de juny 2012

PACTE FISCAL

La reunió de tots els partits catalans, convocada dies enrere pel President Artur Mas, per pactar un nou model de finançament per Catalunya sembla ser que va acabar en un principi d’apropament entre CiU i el PSC


El Govern català ha volgut donar prioritat, fins i tot per sobre de temes que en l’actual situació d’atur serien més urgents, a la discussió del “pacte fiscal”.per tant, la pregunta és obligada: Cal recolzar aquesta iniciativa? La meva opinió és que si, però amb matisos.

S’ha posat sobre la taula un document que juga constantment amb dos conceptes: “pacte fiscal” com a sinònim de “concert econòmic” i “dèficit fiscal” com a problema que es vol solucionar, que, per altra banda, ningú no s’ha encarregat de definir prou bé, i que encara que per als especialistes pugui tenir un significat més o menys clar, no és el cas per a la gent del carrer. Aquesta manca de concreció pot fer més difícil la negociació i pot arribar a crear falses expectatives i frustracions. Encetar un debat polític al voltat d’un objectiu que no està ben definit perquè no s’han aclarit prou els continguts, ésr molt perillós



En quest context voldria fer unes quantes reflexions i deixar-les sobre la taula. Veiem.

Aquest pacte fiscal vol ser un acord entre Catalunya i l’Estat sobre la gestió i el repartiment dels recursos fiscals generats a Catalunya. Per tant, l’acord de finançament que van aprovar la Ministra Salgado i el Conseller Castells era un pacte fiscal? La part de finançament que conté l’Estatut del 2007 és un pacte fiscal? Una millora de l’actual acord de finançament es podria considerar un nou pacte fiscal? Quins serien els elements imprescindibles de qualsevol millora per tal de poder dir que s’ha aconseguit “el pacte fiscal”?



Per altra banda, quan es diu que el pacte fiscal ha d’estar “en la línia del concert econòmic”, què es vol dir? Vol dir que el nou sistema ha de ser homologable a l’actual concert econòmic basc? Si és així, ho ha de ser en les formes o en el resultat, o en totes dues coses? Quins serien els contingut necessaris per poder dir que està en la línia del concert?



Es diu que el que es pretén sobre tot és disminuir el “dèficit fiscal” de Catalunya. Sabem quin és el dèficit actual? Deixant de banda la manca de voluntat de l’Administració Central per ser transparent, els diferents càlculs que s’han fet a Catalunya han donat estimacions bastant diferents fruit de la metodologia utilitzada (des del 6,5% al 8,5% del PIB català). En qualsevol cas les dues xifres són excessives. Quin dèficit es podria acceptar? Cap? El derivat del pagament dels serveis de l’Estat? El que tingués una quota de solidaritat? Ha de tenir un límit aquesta quota? Quin? El de la Constitució alemanya (al voltant del 4%) que sovint es posa com a model? El que resulta del Concert basc, molt proper a zero? Sense concretar tot això resulta molt difícil fer-se una idea d’on volem arribar.



No cal dir que en el possible nou pacte s’han de distingir dos tipus d’objectius: l’econòmic, en termes dels recursos que se n’obtinguin, i el polític, en termes de reconeixement de la sobirania nacional catalana. Per tant, hauríem de saber si l’aspiració principal és una millora del finançament o un canvi de model que reconegui els aspectes polítics. Sabem quins són els equilibris que es poden fer entre els dos? Això és important, ja que cal saber interpretar les diferents motivacions de la ampla majoria de catalans que es poden alinear amb el nou pacte. Quan es diu que s’està a favor del pacte fiscal està pensant en els diners o en les identitats? Seria bo que ho coneguéssim, però això no s’ha preguntat mai a les enquestes.



Es pensa seguir la clàssica estratègia de demanar 100 amb voluntat d’obtenir 50, de forma que quan s’obté encara que sigui bo la gent queda frustrada, tal com ha passat amb el darrer pacte fiscal i encara més amb l’Estatut? Pot ser una tàctica molt útil en termes electorals, però nefasta de cara a la moral de la gent.

Després d’aquesta reflexió vull deixar, també per escrit, el meu punt de vista persona sobre la qüestió.

És bastant evident que cal millorar l’actual relació fiscal amb la resta d’Espanya. Hem de tenir la competència per recaptar tots els impostos. Ara bé, això no vol dir que ens els haurem de quedar tots. (No oblidem que això passa amb el concert basc, que molts posen com a objectiu) Hem de pagar els serveis que fa l’Estat i, a més, haurem d’aportar una quota de solidaritat per distribuir a altres àrees de l’Estat. També, cal posar un màxim i un mínim a aquesta quota. De la mateixa manera que cal posar un sostre al dèficit fiscal. A vegada que establim un mètode de càlcul pactat per saber quin és el dèficit fiscal.

En definitiva, un nou Pacte Fiscal és necessari, de la mateixa manera que ho és un Pacte Social, per tant, cal recolzar el Govern en aquesta iniciativa, però exigint aclarir molt d’allò que aquí ha quedat per escrit. Si no, una vegada més, arribarà la frustració.



Bernardo Fernández

Publicat a e-noticies.com 04/06/12