29 de gener 2009

EL GOVERN TÉ UN PROBLEMA


Diuen que les bons polítics són aquells que resolen els problemes de la gent i aquells que els ocasionen són els dolents. Si aquesta màxima és certa, i jo crec que sí, el Govern de Catalunya té un problema, aquest problema és diu: Josep Lluís Carod Rovira.
M’explicaré: dies enrere aquest conseller es va traslladar a New York per a inaugurar una “ambaixada” -ara li diuen així al que de fet és una delegació-. Fins aquí res a dir, és pot estar d’acord o no amb aquesta línia d’acció però hem de ser respectuosos amb les seves decisions, temps i ocasions n’hi hauran per donar suport o no a aquestes polítiques. El que m’ha posat la pell de gallina –i disculpin l’expressió- va ser la resposta que l’Honorable Conseller va donar quan li van preguntar pel cost de l’operació. No s’ho perdin, va dir: “No ho dic per no donar un titular a la premsa espanyola.” Quins nassos! Però com es pot ser tan irresponsable? Senyor Carod, a mi ciutadà de Catalunya que treballo, visc aquí i pago els meus impostos aquí, se me’n fot i se me’n re fot que vostè doni o deixi de donar titulars a la premsa d’aquí, d’allà o de més enllà. Ja n’hi prou de bajanades d’aquestes, que amb la conya d’embolicar-se amb la bandera ens les col·loquen per tot arreu. Amb 23 anys ja està bé. Ja tenim més que suficient. Escolti, prohom de Catalunya, jo el que vull i tinc dret a saber és en què i com es gasten els meus diners. D’acord?
Senyor Carod vostè ja ha fet unes quantes de l’alçada d’un campanar. Tots recordem la corona d’espines, el pretès boicot a Madrid en la nominació olímpica, per no citar coses més serioses amb les que no si juga. I ara això que portarà cua. Potser, és que encara no ha après o és que ja se l’ha esgotat la capacitat per aprendre?
En fi, això és el que hi ha. Faran bé la gent d’ERC fent unes primàries i a veure si canvien el cap de cartell, perquè amb aquest ja fa temps que ho tenen bastant magre. Catalunya i per sobre de tot els catalans no ens mereixen un individu com aquest que ens representi. Continuar per aquest camí és una de les millors maneres de cansar a la gent i desprestigiar la política. A partir d’aquí que els ciutadans es cansin una mica més i deixin d’anar a votar i tornin les dretes a governar, només n’hi ha un pas.
Bernardo Fernández
Publicat a: e-noticies-com

26 de gener 2009

TORNA L'ESPERANÇA


Amb la presa de possessió del 44è president electe dels EEUU, Barack Obama, ha tornat l’esperança a una bona part del món occidental. El ja expresident George Bush ha deixat un trist llegat de guerra, crisi i frustració.

És veritat que en l’entorn d’Obama i en el del seu equip de col·laboradors se han creat unes expectatives enormes. D’ell i dels seus s’esperen moltes coses i molt importants. Per exemple, posar fi al capitalisme financer i especulatiu, i que es doni pas a un nou model que suposi tornar a determinats valors ètics. A la vegada, posar, novament en valor els serveis públics com concepte ampli i l’estat de dret com garantia d’un determinat model social, on els drets humans han d’ésser l’eix vertebrador fonamental.

Tothom sap que Barack Obama no farà miracles, i alhora, tothom n’és conscient que estem davant d’una crisi econòmica i financera com mai s’havia viscut fins ara, tant per les seves dimensions com per les seves repercussions. Però és què a més a més aquí cal afegir-hi les crisis: energètica, alimentaria i ambiental, sense oblidar el més important, la manca de valors.

En aquesta situació serà molt interessant veure com es desenvolupen els primers cent dies del nou govern. Les qüestions a resoldre, o com a mínim intentar-ho, són tantes i tan importants que es fa difícil establir un ordre de prioritats. Però, en qualsevol cas, la guerra d’Irak, la situació a l’Orient Pròxim, les relacions amb la UE, una línea política d’equitat envers Amèrica llatina, l’atur, la manca de confiança dels agents econòmics, el dèficit exterior dels EEUU i un llarg etcètera, són temes que han d’ésser de manera immediata i permanent en l’agenda del nou president.

De moment, i això és molt positiu, ha ordenat la suspensió durant quatre mesos dels procediments judicials que es segueixen als tribunals de Guantánamo. Aquest fet és quelcom més que un gest simbòlic. És un primer pas per a restaurar els drets humans als EEUU tan espatllats d’un temps ençà.

Estem vivint una etapa històrica. Alguns comparen aquest esdeveniment amb la caiguda del mur de Berlín. A mi, personalment, em porta a la memòria l’arribada al poder de Felipe Gonzalez al capdavant del partit socialista en aquell ja llunyà octubre del 82 (ja sé que d’això fa molt de temps i que no es poden comparar els països, però tinc una edat i cadascú té els records que vol. Ok?) La il·lusió que aquests dos esdeveniments van posar de manifest en aquells moments en els seus àmbits respectius, un a nivell mundial i l’altre a nivell més local, són en bona mesura equiparables a l’esperança que ara s’ha generat, aquesta vegada, gairebé a nivell planetari. També per primera vegada ha arribat un afroamericà a la Casa Blanca amb tota la càrrega de tot tipus que això porta afegida. Esperem que aquest allau d’esperança i d’il·lusió acabi essent una fantàstica realitat.

Bernardo Fernández
Publicat a: e-noticies.com 22/01/2009

15 de gener 2009

SENSE PROJECTE




Dies enrere el primer secretari del PSC, Carles Martí, va fer aquestes declaracions amb les que estic totalment d’acord, per això les adjunto i les dono difusió. Afirma el dirigent del PSC que els posicionaments de CiU posen de relleu dues formes de treballar: una oposició que s´apunta a totes les pancartes i un govern que treballa per donar oportunitats a tots els ciutadans i fer progressar la ciutat
El primer secretari del PSC, Carles Martí, ha lamentat que la conferència del President del grup municipal de CiU, Xavier Trias, no aporta cap novetat per a la ciutat més enllà de confirmar que la formació nacionalista no té projecte. “Trias i Ciu s´apunten ara a totes les pancartes i cada dia més s´allunyen de la seva obligació, que és presentar propostes alternatives al servei dels ciutadans”, ha afirmat Martí. Pel líder de la federació socialista de Barcelona, CiU no defensa una ciutat per a la majoria, sinó que s´ha quedat ancorada amb un discurs que en cap cas sintonitza amb els interessos i les aspiracions dels ciutadans. “Barcelona té un model molt consolidat de progrés i de qualitat de vida, i el govern que lidera Jordi Hereu ha volgut afrontar una nova etapa d´aquest model per afegir-hi noves prioritats i nous accents, amb més atenció per la cohesió social, buscant un creixement econòmic sostenible i amb una forta aposta per a l´ocupació de qualitat”, ha manifestat.“Quin és el model de Xavier Trias?”, s´ha preguntat Carles Martí, que veu amb preocupació que en els últims mesos, CiU “va a batzegades i s´apunta a totes les pancartes que veu en contra del govern, encara que això vagi en contra dels interessos generals de la ciutat”. “Això no és un model”, ha afirmat Martí. El primer secretari del PSC de Barcelona ha assegurat que aquesta arrencada del mandat municipal ha servit per posar les bases per de la nova etapa de govern que lidera Jordi Hereu i s´ha mostrat convençut que aquest treball seriós i ambiciós es notarà amb més contundència.“Els ciutadans ens han donat molts cops la seva confiança, i aspiren a mantenir aquesta confiança amb treball, amb dedicació i amb responsabilitat”, ha manifestat el primer secretari del PSC. “El senyor Trias s´ha convertit en el doctor Sí a Tot, i això l´únic que demostra és que no té projecte”. El primer secretari del PSC ha afegit que “Trias no genera confiança perquè es posa al darrere de totes les pancartes, encara que siguin contradictòries entre elles, i no mira pels interessos generals de la ciutat”. “Confiança amb la ciutat en moments difícils com l´actual és apostar per una política decidida d´inversió, de transformació urbana, de creure en la realitat metropolitana, i de crear nous serveis, d´atendre els que més ho necessiten, de fer aflorar noves oportunitats i generar grans acords entre tots”, ha manifestat Martí.




Bernardo Fernández
Publicat a: e-noticies.com 14/01/2009

14 de gener 2009

LA PIEL DEL OSO Y LOS PRESUPUESTOS


Según dicen los expertos en la materia este año será muy duro en términos económicos. La crisis financiera mostrará su cara más amarga. Y si hasta ahora han sido las grandes empresas y las entidades bancarias los que han soportado de forma mayoritaria los números rojos, éstos se están trasladando ya a la economía productiva. La traducción inmediata es que muchas empresas pequeñas y medianas tendrán que cerrar, ya que estas no se pueden deslocalizar. A nivel familiar las consecuencias son previsibles, endeudamiento y paro. Así pues, quien más y quien menos toma las mediadas preventivas que considera más adecuadas para afrontar la crisis de la mejor manera posible. Las administraciones no son una excepción.
Ante este panorama, conviene recordar aquella frase de Winston Churchill que dice: “dime los presupuestos que apruebas y te diré la política que haces”, y es verdad. Con frecuencia algunos políticos se pavonean diciendo que llevaran a cabo determinadas líneas de acción, luego basta con echar un vistazo a sus números para deducir que con esas cifras resulta imposible hacer aquellas políticas.
Así las cosas, este es un momento óptimo para ojear los presupuestos de las administraciones. Así veremos si nuestros políticos armonizan sus palabras con sus presupuestos. En el caso concreto del Ayuntamiento de Barcelona hay que decir que los números son acordes con el discurso del Acalde Jordi Hereu y adecuados para la situación que se plantea en 2009. Son unos presupuestos pensados para atender a los ciudadanos en tiempos de crisis. Estas cuentas pivotan, en buena parte, sobre la atención social, el incremento sustancial de las plazas de guardería y de los equipamientos deportivos, culturales y juveniles. Así, por ejemplo, se destinarán 472 millones de euros en prestaciones a las personas. Aquí hay que destacar la mejora en el servicio a la atención domiciliaria, que se incrementa un 24% y el servicio de tele asistencia, que en este año 2009 llegará a 45.000 personas
Con estos números sobre la mesa la oposición convergente haría bien en arrimar el hombro y dejar de pasear a su jefe de filas, Xavier Trias, presentándolo como futuro alcalde de Barcelona. Olvidan que según las últimas encuestas el 70% de los ciudadanos aprueban la gestión municipal y el 83% se muestran satisfechos de vivir en esa ciudad. No es bueno vender la piel del oso antes de cazarlo. Y para ser alcalde de una ciudad primero hay que pasar por las urnas y ganar.
Xavier Trias debería mostrar más humildad política. Tiempo habrá para postularse. Ahora toca dar soluciones a los ciudadanos. Al menos eso es lo que hacen los políticos con vocación de servicio y visión de Estado. Trias, con su actitud, demuestra que carece de lo uno y de lo otro.

Bernardo Fernández
Publicado en; ABC 14/01/2009

08 de gener 2009

ELECCIONS ENCREUADES


Dies abans de Nadal, López Touriño, president de la Xunta de Galícia, feia públic que convocaria les eleccions autonòmiques a la seva comunitat el proper 1 de març. El 2 de gener d’enguany era el lendakari Ibarretexe qui després de convocar al seu Consell Executiu, de forma extraordinària, informà de la convocatòria d’eleccions a Euskadi el mateix dia que a Galícia, és a dir l’1 de març. S’entén que el president gallec volgués allunyar els seus comicis al màxim de qualsevol altre aconteixement polític com podrien ser les eleccions europees o les basques. En aquests moments al PSG li convenen unes eleccions en clau estrictament autonòmica. Sorprèn que el lendakari convoqui eleccions fent coincidir les eleccions pròpies amb unes altres ja anunciades prèviament. És la primera vegada que una Comunitat Autònoma que té capacitat per a fixar la data de les seves eleccions ho fa, fent-ho amb la mateixa data que ja havia fixat altra autonomia. No deixa de ser una manera, com a mínim curiosa, de fer notar la pròpia singularitat.

El lendakari, que es presenta per quarta vegada, ha entès que en aquesta ocasió li convenia més el pragmatisme que la singularitat. Un èxit socialista a Galícia molt proper en el temps no hauria estat ni un bon auguri pels interessos d’Ibarretxe i els seus, ni la millor manera de començar una campanya electoral. Per això no ha dubtat en solapar els dos processos electorals. Però és que a més a més, aquest cop el PNB es presenta sense l’aliança de EA, (com ho va fer a 2001 i a 2005) això sumat a les bones expectatives del PSE de Patxi Lopez fan que l’alternança després de 30 anys de govern nacionalista a Euskadi sigui més possible que mai.

La simultaneïtat dels processos obligarà als líders dels dos partits d’àmbit estatal a duplicar esforços, però de forma especial als socialistes que veien les bones expectatives intensificaran la seva presència a les dues comunitats. D’aquesta circumstància el lendakari, també, pensa que pot treure profit.

Cal veure com es desenvolupa la precampanya i campanya electoral, però, per paradoxes de la vida i també de la política, podria ser que la crisi econòmica es convertís en el millor aliat del PNB. Amb la victòria folgada i espectacular de 2001 el lendakari Ibarretexe va iniciar un camí sense retorn a la conquesta d’objectius polítics fora de context. Objectius que només podien interessar a una part dels sectors nacionalistes. Al llarg d’aquest temps s’ha fet palès que aquest lendakari només s’ha dedicat de forma gairebé exclusiva a resoldre –això sí, en clau nacionalista- els problemes que genera el terrorisme i les relacions d’Euskadi i Espanya. L’actual situació d’axfisia financera pot fer que Ibarretxe maquilli la seva acció dels darrers temps i es presenti com un president proper als ciutadans; res més allunyat de la veritat. No deixaria de ser força curiós que després de deu anys com a lendakari caracteritzat des de sempre per desatendre‘s de la gestió diària del Govern i dedicar-se als problemes identitaris i de país ara fos aquesta circumstància –la crisi- la que precisament podria jugar al seu favor. Com deien els avantpassats: “cosas veredes Mio Cid”.

De tota manera no n’hi ha dubte que aquesta fugida endavant ha produït a la societat basca una sensació d’esgotament i està propiciant que es vegi l’alternança com quelcom no tan sols possible sinó també desitjable.

El tema és apassionant, queden molts dies per endavant, per això, tornarem a parlar

Bernardo Fernández
Publicat a; e-notocies.com 07/01/09

APUNTES PARA UN NUEVO MODELO DE FINANCIACIÓN

En una iniciativa inédita hasta la fecha, en materia financiera, una veintena de entidades empresariales catalanas hicieron público, días at...