15 d’octubre 2009

EL QUE CALLA OTORGA


Desde que a finales del mes de julio pasado supimos que los mossos de esquadra habían registrado el Palau de la Música Catalana y se habían incautado de una importante cantidad de material contable el goteo de noticias sobre el particular, a cual peor y más sorprendente, ha sido la constante del verano. Por si esto fuera poco, han empezado a conocerse las conexiones de Félix Millet (aún hay quien le llama señor) con organizaciones políticas.
Durante años se había dicho que no había dinero para el Orfeó Català. Sin embargo, ahora nos hemos enterado que sí lo había para fundaciones políticas. Puede que eso sea legítimo, pero ¿es ético? Quien abrió la caja de los truenos fue Joan Colom que, días atrás, admitió haber recibido dinero, proveniente del Palau, para una fundación que nunca llegó a funcionar y él decidió desviar esa aportación a amortizar deudas del partido que había fundado tras su salida de ERC. De todos modos donde el órdago es mayor es en la Fundación Trías Fargas. Esta fundación está en la órbita de Convergencia y tiene como objetivo fundacional “difundir el pensamiento político, cultural y económico de Trías Fargas” Pues bien, ha recibido del Palau más 630.000 euros y según consta en sus memorias desde 1999 a 2008 tan sólo se han realizado 2 conciertos. Sin embargo, ha hecho frecuentes incursiones, en forma de aportaciones económicas, en las campañas electorales de CiU. Para las elecciones municipales de 2007 desde la entidad se puso en marcha un proyecto titulado “imaginaBCN” y durante medio año organizaron encuentros con diferentes colectivos para –según ellos- “legitimar un proyecto político para la ciudad en torno a Xavier Trías.” Curioso ¿no? Sí, lo sería sino fuera porque de 2004 a 2007 el director general de la mencionada fundación fue Antonio Vives que, miren Uds. por donde, en mayo de 2007 fue escogido concejal en la lista encabezada por Xavier Trías.
Llegados a este punto es obligado hacer unas cuantas preguntas, como por ejemplo: ¿Es lógico que una fundación que se dedica a la música financie a otra que fundamentalmente se dedica a la política? ¿Sabía Antonio Vives la procedencia del dinero? ¿Por qué a día de hoy ni Antonio Vives ni Xavier Trías han salido a dar ninguna explicación?
Quedan muchas preguntas por hacer y no hay, de momento, respuestas o las que hay son poco convincentes. Es obvio que en todo este affaire hay responsabilidades que van más allá de Félix Millet y hay que depurarlas. Xavier Trías como máximo responsable de Convergencia en Barcelona ha de dar explicaciones y ha de hacerlo ya. Callar, en esta ocasión, equivale a presunta complicidad. Todos recordamos aquel dicho “quien calla otorga” y Xavier, tan locuaz él, guarda, por ahora, un sospechoso silencio.

Bernardo Fernández
Publicado en ABC 14/10/09

PER UN RAVAL DIGNE


El Raval sempre ha atret les mirades per la seva idiosincràsia i la seva centralitat. És un mirall de Barcelona: el que passa a la ciutat, passa primer i amb molta força al Raval.
El Raval és un territori complex, que necessita un treball, una observació, una dedicació especial i continuada, que eviti la pèrdua d’un equilibri d’usos (residencial, comercial, cultural, turístic, etc.) i alhora faciliti la mescla dels que arriben buscant el que no han trobat als seus llocs d’origen.
L’Ajuntament de Barcelona va apostar i es va arriscar pel barri. Des dels primers anys de la democràcia es va entendre que aquesta ciutat no podia avançar si la seva Ciutat Vella no avançava, si no aconseguia un equilibri territorial que fes que tots els barris de Barcelona poguessin assolir un nivell acceptable de qualitat d’espai públic, d’habitatge i de dotació d’equipaments.
El Raval és sovint pioner i model de polítiques d’intervenció: urbanístiques, socials, culturals, educatives, de promoció econòmica, de seguretat, de salut pública, connectades i complementàries amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes del Raval i, per extensió, dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
Avui, igual que el món canvia, el Raval també. I, per això, es treballa per resoldre les demandes ciutadanes dels veïns i veïnes del Raval perquè sigui un territori per visitar, per gaudir, i també per viure.
En el seu moment, en els ja llunyans anys 80 es va impulsar una decidida política de reformes i rehabilitació d’habitatges, obertura d’espais i creació d’equipaments per a la comunitat, que va deixar de banda el barri xino per tornar a anomenar-lo tal com històricament es denominava: Raval.
El Pla Especial de Reforma Interior del Raval (amb acord amb l’Associació de Veïns del Raval i l’Ajuntament). També el Pla d’actuació Integral de Ciutat Vella (que conjugava de manera pionera urbanisme amb benestar social, seguretat ciutadana, activitats econòmiques, mobilitat i infraestructures) Van ser algunes de les accions dutes a terme per dignificar el barri. A la vegada es va constituir la societat mixta Promoció de Ciutat Vella que va rebre aportacions dels Fons de Cohesió Europeus.
De forma simultània entre 1980 i 2002 es van expropiar o enderrocar 500 edificis, es van construir 2.725 habitatges, dels quals 1.246 per part de les administracions; es van reinstal·lar 2.470 famílies; es va fer una inversió privada de 200 milions d’euros per rehabilitar immobles, les administracions públiques fan una inversió directa per a la reforma de 1.215 milions d’euros. Segons dades de Foment de Ciutat Vella, el 45% dels edificis del Raval han estat totalment o parcialment rehabilitats.
Avui, trenta anys després de l’inici de la seva gran transformació, Ciutat Vella torna a ser la llar de milers de persones que utilitzen quotidianament les seves places i carrers. Els veïns i veïnes del Raval puntuen amb un 7 sobre 10 la seva satisfacció de viure al Raval, segons una recent enquesta feta per l’Ajuntament de Barcelona.
Això no vol dir que tot estigui fet, ni molt menys, cal seguir treballant per la millora de l’espai públic, amb el Pla de treball per a la prevenció i intervenció en situació de risc a l’espai públic, amb actuacions de millora i manteniment constants d’aquest espai. I cal fer-ho, també, per la cohesió social i els serveis a les persones: amb suport a l’educació, amb un mesures d’acollida a la immigració i amb equipaments de proximitat i qualitat.
Només així i amb la corresponsabilització de les institucions, entitats compromeses, amb participació ciutadana, amb obres i inversions aconseguirem un Raval digne per tothom i una ciutat digna del Raval.

Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies 13/10/09

APUNTES PARA UN NUEVO MODELO DE FINANCIACIÓN

En una iniciativa inédita hasta la fecha, en materia financiera, una veintena de entidades empresariales catalanas hicieron público, días at...