18 de juny 2009

EN LA BUENA DIRECCIÓN


Dies enrere es van fer públics els resultats de L'Enquesta de Qualitat i Condicions de Vida de la Ciutat que es troba inclosa dins del Pla d’Estudis Sociològics 2008-2011, i es realitza cada quatre anys. Aquesta enquesta, que recull les opinions de barcelonins i barcelonines majors de 16 anys, valora la qualitat de les condicions de vida a la ciutat.

Són preguntes sobre qüestions prou importants i un treball de camp fet amb molt de rigor que val la pena publicitar. Veiem:

El 96% dels barcelonins i barcelonines valoren positivament viure a Barcelona.
I les persones enquestades puntuen amb un clar notable (7,6) la satisfacció de viure a la ciutat.
D’altra banda, l’enquesta també ens mostra que la ciutadania, igual que està satisfeta de viure a la ciutat, també és exigent.
Augmenta la valoració de tots els aspectes relacionats amb la qualitat de vida (seguretat, serveis sanitaris i educatius, atenció a les persones, urbanisme, neteja, vida ciutadana, cultura i lleure), excepte les oportunitats de treball i negoci, que baixa dues dècimes, cosa explicable per la situació de crisi en què ens trobem.
La valoració de la neteja aprova i millora, pel que fa a l’enquesta de fa 4 anys. Baixa 6 punts el percentatge,reclamen millores sobre la recollida de brossa.
La valoració sobre la facilitat per desplaçar-se a la ciutat millora en tots els modes de transport. Es constata l’increment en l’ús de la xarxa de transports suburbans i l’autobús, mentre que baixa el cotxe i la moto.
Es valora de forma positiva la ciutat com a espai de formació i oportunitats: Millora la percepció sobre l’oferta formativa, l’accés a la informació d’oportunitats laborals i el suport a l’ocupació.
Els ciutadans aproven les possibilitats de negoci que ofereix la ciutat de Barcelona, especialment per la seva situació geogràfica, la promoció exterior, les xarxes de comunicació i l’accés a les noves tecnologies.

La gran majoria d’indicadors milloren respecte el 2004.

El treball que s’ha fet des de l’Ajuntament es veu reflectit en la percepció ciutadana: els barcelonins i barcelonines estan satisfets de viure a Barcelona.
El govern ha valorat com a positius els resultats de l’enquesta. Però, igual que la ciutadania, el govern també és exigent: cal continuar treballant a ple rendiment i no conformar-s’hi.
Barcelona és percebuda per la ciutadania com una ciutat d’oportunitats, que millora i aprova en la neteja, el manteniment, i els seus serveis.

Aquesta és la valoració que els barcelonins i barcelonines fan de la seva ciutat. Mentrestant alguns s’enroquen i ens volen fer creure que tot va malament i encara anirà pitjor. Pobrets! Que els déus els conservin la vista i la seva visió de futur.


Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com 17/06/09.

11 de juny 2009

GIRO A LA DERECHA


Según dijo el poeta “nada es verdad ni mentira, todo es según el color del cristal con que se mira”. Está afirmación se hace más verdad que nunca las noches de los comicios electorales. Sería gracioso sino fuera porque acaba siendo grotesco escuchar a los líderes de las diferentes fuerzas políticas adjudicarse la victoria de las elecciones recién realizadas, sean cuales sean los guarismos que han dado las urnas.

La noche del pasado domingo, 7 de junio, día en el que se celebraron elecciones al Parlamento Europeo no fue una excepción. Todos estaban satisfechos, todos habían logrado sus objetivos, pero la verdad es tozuda y lo cierto es que estos comicios los ha ganado la derecha y los euroescépticos y lo demás son milongas arrabaleras.

La Eurocámara tendrá en esta nueva legislatura una mayor concentración de poder en el PPE (Partido Popular Europeo) y los partidos que más rechazan la unidad de Europa dispondrán de más recursos y más escaños para defender sus tesis. Es decir para dinamitar la Unión desde sus entrañas. Paradojas de la política.

Con mayor o menor intensidad la izquierda ha retrocedido en todos los frentes, por lo tanto se hace necesaria una revisión urgente y profunda de los postulados progresistas. De no hacerlo Europa se verá abocada a un dominio conservador sin alternativa a corto y medio plazo. La primera consecuencia de esta nueva situación es el riesgo que corre el Tratado de Lisboa. Los conservadores británicos, claros vencedores en Gran Bretaña, ya dijeron durante la campaña que propondrían someter a referéndum el tratado. Si David Cameron, líder de los toris británicos, sigue adelante con su propuesta es muy probable que ésta sea el punto final de ese tratado.

Cierto que la participación ha sido muy escasa, pero eso en nada deslegitima el resultado. En cualquier caso deberían ser las clases dirigentes de la sociedad, -no sólo los políticos- los que se preguntaran el por qué de tanto abstencionismo y se afanaran en poner remedio. Desde las primeras elecciones al Parlamento Europeo, celebradas en 1979, hasta el pasado domingo el mencionado abstencionismo ha sido la constante ascendente en la historia de estos comicios.

Si hacemos la lectura en clave interna no podremos dejar escapar una realidad incontestable y es que Rodríguez Zapatero está siendo avisado. Hace poco más de tres meses fue Galicia, ahora Europa. Es evidente que algo no funciona y no llevamos ni un año y medio de legislatura. Ahora bien, de eso a pedir mociones de confianza o amenazar con mociones de censura media un abismo. Cada proceso electoral tiene sus ritmos y cadencias, que nadie se confunda. No obstante, de seguir así hasta 2012 esto más que una legislatura sería un vía crucis y para crispación con la del mandato anterior ya tuvimos bastante.

Bernardo Fernández
Publicado en: ABC 09/06/09

02 de juny 2009

LA SAGRERA

Dies enrere es va signar amb el ministre José Blanco l’acord per tirar endavant el projecte de l’estació intermodal de la Sagrera. Tots sabem que aquest que arribar a aquest acord era un tema de màxima importància donat que aquesta estació connectarà la Barcelona amb la frontera i desenvoluparà els barris Nord i les ciutats que per aquella part estan a tocar de Barcelona. Aquesta acció i suposarà un impuls definitiu a la transformació de la xarxa ferroviària i de tota zona.

Aquesta gran estació intermodal farà confluir 3 línies de tren, 4 de metro i una nova estació d’autobusos. Es calcula que passaran més 90 milions de passatgers. I el que és més important, s’espera que amb el seu impuls es dinamitzi la transformació del seu entorn. Sant Martí i Sant Andreu canviaran les vies per trama urbana i estaran ben connectats. Es cobriran i es transformaran en trama urbana les vies que fa més d'un segle travessen de les Glòries fins a la Trinitat.

Es tracta d'un àmbit de 162 hectàrees i prop de quatre quilòmetres de llargada. Amb 48 hectàrees d’espais lliures, 20 per equipaments, 44 per nova vialitat i 13.000 habitatges (més de la meitat de protecció pública). Parlem de tota una àrea, el Llevant de la ciutat, que es refarà definitivament, a més de Sant Andreu-Sagrera, amb les Glòries, el 22@, el Campus del Besòs, el Zoo Marí i el Fòrum (on es completarà tot el passeig marítim de Barcelona). A Llevant creix la nova Barcelona: la ciutat nova i modernitzada, la que pivota entorn de l’eix del coneixement i la innovació, la que passa del segle XIX al segle XX.

Però no només això que no és poc, es tracta, també de la intersecció amb Santa Coloma, Sant Adrià, Badalona i Montcada, ciutats que també havien reclamat històricament la que també és la seva estació, i ara saben que la tindran.

Aquesta infraestructura farà que Barcelona, l'Àrea i tot Catalunya donin un salt endavant.

Les exigències i les raons de Barcelona són inqüestionables.

Són moltes les coses en joc a la Sagrera, i això obligava l'alcalde a ser exigent. Es tractava de les raons per construir un dels pilars bàsics del futur de la ciutat. A la Sagrera es constata, com feia temps que no succeïa, que allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya i per Espanya. Els tres governs han signat un bon acord que a l’hora és un bon servei conjunt a la ciutat i al país.

D’aquesta manera, Barcelona se sent més capacitada per fer el rol capdavanter que li correspon com a capital i motor de Catalunya, com l’altre gran motor d’Espanya. Amb aquest acord Barcelona se sent més propera a Europa i reforça el seu protagonisme a la Mediterrània. Sense la Sagrera, no seria possible l’Euroregió, ni el Corredor Mediterrani; i seria més feble la integració i contribució de Catalunya i Espanya en la construcció d’una Europa realment unida i competitiva.

Com tots recordarem fa poques setmanes França i Espanya van fixar la data del 2012 per a la connexió transpirinenca en alta velocitat, i van donar un impuls al corredor mediterrani, ara, amb la Sagrera garantida, i també queda assegurada la ròtula principal d’aquests reptes, el nus que dóna sentit a tot el recorregut.

Estem, doncs, davant d’una magnífica notícia per a Barcelona, i també per a les ciutats catalanes i franceses amb les quals compartim propostes i iniciatives (Montpellier, Toulouse, Narbona, Perpinyà, Béziers, Girona, Figueres). Es tracta dels espais econòmics i logístics més dinàmics d’Europa, de l’enllaç del sud i el nord, d’un terreny on ens hi juguem el futur. Ens hi juguem la connectivitat, i per tant la competitivitat i la projecció pròpia del conjunt del país.

La Sagrera és un projecte clau, ineludible i inajornable. Perquè genera llocs de treball i activitat mentre es construeix, un cop construïda i quan s’hi desenvolupin tots els projectes de la zona. I perquè ajuda a mirar endavant amb seguretat, i això és avui més important que mai.

I les coses es faran amb transparència, amb la col·laboració dels veïns i amb garanties totals de seguretat de tot el procés (Sants-Túnel-Sagrera-Trinitat-Montcada).

En temps de dificultats, tothom ha de posar tot el que té a les seves mans.

Ara, només cal esperar que l’oposició sigui honesta i encara que no reconegui el mèrit d’aquest acord no intenti posar pals a les rodes.


Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com 28/05/09