Segons a fet públic e notícies, la diputada Núria Ventura, exalcaldessa d'Ulldecona, ha fet públic al seu blog personal un text signat per ella i la resta de diputats que s'han abstingut en la votació de la Declaració de Sobirania, explicant perquè han trencat la disciplina de vot del PSC.
Ventura, Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez-Sempere, Marina Geli i Àngel Ros signen una declaració sota el títol "per contribuir a la unitat del catalanisme" en el qual reivindiquen que el PSC "ha de ser pal de paller de la cohesió social i nacional".
Els cinc diputats admeten que "hi ha una majoria social que vol decidir a través d’una consulta o referèndum el seu futur" i que "cinc formacions polítiques portàvem en els nostres respectius programes electorals el dret a decidir. El resultat electoral del passat 25N dóna un Parlament de 107 diputats/des a favor del dret a decidir".
"El PSC ha fet, amb diàleg i amb renúncies, tot el possible per arribar a un acord majoritari, del catalanisme plural pensant amb Catalunya sencera. No ha estat possible l’acord i la direcció del PSC ha proposat votar No a la declaració de CIU-ERC-ICV", afegeixen.
"Nosaltres vàrem defensar en tot moment esgotar la negociació. Al no ser possible un Sí crític defensant el nostre posicionament però deixant clar que el PSC és aliat assenyat, no obstacle; al no poder convèncer a la direcció, respectant els arguments de cadascú, proposàrem la llibertat de vot i, al no ser consensuada, ens reafirmem: no podem votar No", expliquen.
També diuen que "entenem la disciplina de vot i sempre l’hem respectat però no podem emetre avui un vot negatiu, per coherència. No per fracturar, sinó per sumar".
Bufen temps difícils pel socialisme en general, però a més de difícils, complicats ple socialisme català, que com dirien a les illes té un bon berenar. Per tant, ara més que mai, és temps de sumes, però sembla que no tothom suma de la mateixa manera.
Les reunions prèvies al Ple del Grup Parlamentari Socialista (GPS) han estat llargues, dures i difícils. És lògic, allò que es debatia era molt important, i sortosament en el PSC n’hi ha diversitat d’opinions i es poden expressar amb total llibertat. I em consta que així ha estat en aquesta ocasió.
Ara bé, tots sabem que en democràcia existeix una màxima segons la qual aquells que tenen majoria guanyen i els altres –els que estan en minoria- han d’acceptar, encara que no els agradi el que diuen els de la majoria. En conseqüència, si el GPS té vint diputats i quinze han votat no i cinc s’han abstingut, vol dir que la majoria era quinze i no cinc. Oi que si? És a dir: els cinc que s’han abstingut s’han passat la decisió de la majoria pel forro.
Per altra banda, hem de ser conscients de que votacions com la feta el dia 23 de gener al Parlament sovintejaran en aquesta legislatura, i cap partit es pot permetre donar una imatge de divisió, però menys que ningú, el PSC. Arribats a aquest punt, em sembla oportú preguntar-se: que passaria si en un moment donat uns quants diputats d’Unió voten diferent de la resta del seu grup perquè, com sabem tots, perquè s’ha dit orbi et orbe Unió no està per la independència. És fàcil imaginar que el terrabastall dins de CiU seria dels que fan història.
Doncs bé, entenc que per coherència, per respecte, per dignitat i, sobre tot, per respecte a l’electorat que els va fer confiança, el que haurien de fer, avui millor que demà, es retornar l’acta de diputat i deixar l’escó a algú que estigui disposat a defensar allò que el partit va proposar a la ciutadania en el seu programa.
La democràcia també consisteix amb això.
Bernardo Fernández
Publicat a e-notícies.com 24/01/13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada