27 de març 2012

RESCATAR BANCS


Sóc de l’opinió de que les entitats financeres en el seu conjunt són els majors responsables d’aquesta disbauxa econòmica que ens ha atrapat a tots. Ells (els seus màxims responsables) són els autors materials del frau més escandalós en la història recent de la societat occidental. Per tant, el que s’hauria d’haver fet és deixar-los caure, demanar responsabilitats i tot seguit, aplicar uns càstigs exemplars per aquests individus sense escrúpols i els seus equips. Ara bé, dit això, hi ha dos elements que cal tenir en compte. El primer és que donat que qui més i qui menys té els seus estalvis en un banc o caixa i seria dramàtic que a casa nostra és produís un “corralito”. En quest cas la gent comú perdria el poc que té. Per tant, encara que no ens agradi, hem d’admetre com a necessària una intervenció pública en tots els bancs amb problemes i si cal s’hauran d’injectar diners públics, (com ja s’ha fet i es continuarà fent). Ara bé, aquesta ajuda no pot ser a canvi de res. Si una entitat financera és intervinguda per l’Estat, aquesta des de llavors, haurà d’actuar amb criteris de servei públic. Obama, als EEUU, va fer quelcom semblant i no ha passat res.
Salvar els bancs no hauria de ser sinònim de salvar banquers. Els responsables de la bombolla financera han de pagar per el que van fer i, en determinades ocasions, continuen fent. Per exemple, no és admissible que comprin diners al Banc Central Europeu i el prestin als ajuntaments al 5%. Però clar, ho fan per indicació i amb el vist i plau del Govern d’Espanya.
Per altra banda, estic convençut que no ha de ser massa difícil identificar les operacions mal intencionades i la mala gestió que han causat aquesta situació. Doncs bé, un cop identificats els responsables, portar-los davant la justícia. No es cap casualitat que en aquest moment de crisi econòmica profunda, el mercat de béns i serveis de luxe ha augmentat considerablement. El cas d'Islàndia podria ser una bona fórmula que no té perquè ser difícil d'aplicar en altres indrets, com ara Espanya. Potser que sinó es fa és perquè manca voluntat política. No és de rebut que mentre que els responsables de l’enginyeria financera viuen amb luxes “asiàtics” milions de persones estan vivint amb serioses dificultats econòmiques i, sobretot, milers i milers de persones viuen en la pobresa més absoluta. No ho podem permetre.
Bernardo Fernández
Em podeu seguir a: bernardofernandez.blogspot.com
Publicat a e-noticies.com

CARTA ABIERTA A UN INDEPE

Apreciado Fulano de tal: Cientos de miles de personas -entre los que me incluyo-, durante más de cinco años, hemos sido asediados con f...