13 de març 2012

LA CANTARELLA DE SEMPRE


Segon ha dit el Govern el dèficit definitiu de la Generalitat s'ha situat en el 3,72%, malgrat la política de retallades escomesa en l'últim any, que ha provocat un important nivell d'agitació als carrers.

Per la seva part, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va elevar la xifra fins al 3,72% del PIB català el dèficit de Catalunya el 2011. Malgrat que el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, l'havia xifrat al 3,29% i que el compromís de la Generalitat era deixar-lo al 2,66%.

El 2010, l'últim exercici sota el mandat del tripartit de José Montilla, el dèficit es va situar al 4,2% --8.352 milions d'euros-- segons una auditoria que va encarregar el Govern d'Artur Mas, per la qual cosa segons les dades fetes públiques el dèficit del 2011 només és 0,48 punts inferior al del 2010.

"Tant sacrifici per quedar-se gairebé allà mateix", ha assenyalat el líder del PSC al Parlament, Joaquim Nadal, que ha considerat un escàndol que la diferència entre el dèficit del 2010 i el del 2011 sigui mínima malgrat les retallades i la insistència del Govern de carregar contra l'anterior Executiu català.

Però això no és tot. Amb tota seguretat després de les eleccions andaluses de finals de març el Govern d’Espanya posarà sobre la taula noves retallades i pujades d'impostos. Davant d’aquesta situació cal que la UE flexibilitzi els objectius de dèficit. És un fet incontestable que l’austeritat per si mateixa és insuficient i no ha donat resultats que s’esperaven.

Té raó la portaveu d'ERC, Anna Simó, quan diu que malgrat els sacrificis i "haver tocat os" amb les retallades no s'ha solucionat el problema del dèficit, pel que ha emplaçat la Generalitat a replantejar-se les seves polítiques d'ingressos. En la mateixa línia s’ha expressat El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, ha criticat que després de les xifres definitives del dèficit del 2011 s'insisteixi en "polítiques fracassades", i ha aventurat que hi haurà noves retallades de conseqüències dramàtiques.


Com diu un col•lega meu, per quadrar els comptes en la situació actual, amb l’economia pràcticament aturada, hauríem d’eliminar de soca-rel els sistemes de protecció, tot conjugant-ho amb l’acomiadament d’uns quants (milers de) funcionaris. Aleshores pot ser sí, aleshores ens quadrarien els números. El preu? És el de menys. Simples "danys col•laterals". Una societat de miserables, uns serveis públics de misericòrdia i, això sí, un Estat miraculosament sanejat, escrupolós, clenxinat i emmidonat, llest per passar l’examen del dèficit zero. I què? Ens plourien els milions en crèdits del mercat internacional? És que li plouen els crèdits a Grècia, que ja ha fet bona part d’aquest camí? No. Acabar amb l’escarransit Estat del Benestar que tenim, desmuntar la sanitat i l’educació públiques, renunciar als sistemes de protecció, ens salvaria, com a molt, de rebre un calbot dels mercats. Però no ens trauria de pobres. Tot al contrari.

I si això no es fa sempre es pot dir que el Govern ha complert els seus objectius però la desviació del dèficit, és conseqüència de la "deslleialtat institucional" del Govern espanyol amb Catalunya que no ha fet front a la disposició addicional tercera de l'Estatut (759 milions d'euros) i el fons de competitivitat (1.450 milions).

És a dir, la cantarella de sempre i qualsevol cosa és millor que d’admetre les pròpies incapacitats.

Bernardo Fernández
Bfernandez.blogspot.com/
Publicat a e-noticies.com 01/03/12