04 de desembre 2008

FENT LA FEINA


Aquests dies es compleixen 2 anys del govern d’Entesa, amb José Montilla al capdavant. Són ja 5 anys de governs d’esquerres a Catalunya, després de 23 de governs de centre dreta nacionalista. És, doncs, un bon moment per fer una anàlisi de com han anat les coses en aquest temps.

Des del primer dia aquests governs “esquerranosos” han prioritzat les polítiques socials i han basat les seves accions en 5 grans eixos, que són: sistema educatiu, sistema de salut, serveis socials, llei de barris i polítiques públiques d’habitatge. Més enllà d’aquest gran primer “pack” s’està duent a terme un gran esforç per garantir la seguretat i la justícia, la conseqüència d’aquestes polítiques és: més mossos d’esquadra, més comissaries i desplegament del cos en tot el territori. També s’han obert noves presons i s’ha reclutat nou personal penitenciari. Tot això, no ha fet oblidar la necessitat de vertebrar de forma adequada el territori i per aquesta raó s’està fent un gran esforç inversor en infraestructures.

No és menys cert que a més a més d’endegar aquestes accions el govern s’ha trobat amb la patata calenta d’una crisi econòmica de dimensions, a hores d’ara, encara desconegudes. Per tant el que està fent, és el que sembla que cal fer i s’està fent en la resta de països desenvolupats, donar suport als sectors socials afectats i activar les fonts de finançament públics per posar-ho a l’abast del teixit empresarial.

Aquesta és una part de l’obra de govern feta en aquests dos anys i alguna pinzellada del que va fer el primer govern d’esquerres presidit per Pasqual Maragall. Es podrien afegir moltes més coses, com per exemple l’elaboració i posterior aprovació de l’Estatut que ara cal desplegar, la defensa que s’ha fet de l’autogovern, la llengua i la cultura catalana, l’esforç constant per aconseguir la màxima cohesió social i podríem continuar amb un llarg etcètera, però malgrat tot això, i desprès de cinc anys de govern, és ben cert que la ciutadania no acaba de percebre el canvi que s’ha produït.

De tota manera, el passat és passat i ja no es pot fer més. Ara el que convé és mirar endavant i que ens fixem en allò que ha d’arribar. Aquí, en aquest futur més o menys immediat, és on de debò aquest govern se la juga i de manera molt especial el seu president José Montilla.

Cert que al creuar l’equador d’aquest mandat el balanç és important, però no podem amagar el cap sota l’ala perquè tots sabem que el millor, o potser el pitjor, està per arribar. Quan falta menys d’un mes per a què s’acabi l’any no tenim pacte de finançament. Els rumors que arriben dels possibles retalls que farà el Tribunal Constitucional a l’Estatut no són optimistes. A dia d’avui no s’han aconseguit traspassos significatius com podrien ser Rodalies o l’aeroport del Prat. És veritat que aquestes mancances són atribuïbles a la “racaneria” del govern central, però és evident que si això no millora de forma substancial qui pagarà els plats trancats serà el govern d’aquí, més que el d’allà.

Siguem clars, aquesta situació “d’impàs” no es pot mantenir gaire temps més. L’any 2009 ha de ser l’any de les solucions i les decisions. És veritat que ja s’estan fent moviments pel que pugui arribar, l’apropament del PSC a Unió és un aprova fefaent, les declaracions d’ERC dient que no radicalitzarà la seva posició encara que la sentència de l’Estatut sigui desfavorable és una prova més de “delicadesa” del president i de les persones de la seva confiança que l’envolten.

De tota manera no ens equivoquem i que ningú s’enganyi, aquestes tàctiques i aquestes estratègies serveixen pel que serveixen, si les coses venen mal dades res no està ni segur ni garantit, i es podria produir algun “fiasco” considerable. Siguem optimistes i esperem que això no arribi a passar.


Bernardo Fernández
Publicat a: e-noticies.com 04/12/08

APUNTES PARA UN NUEVO MODELO DE FINANCIACIÓN

En una iniciativa inédita hasta la fecha, en materia financiera, una veintena de entidades empresariales catalanas hicieron público, días at...