09 d’octubre 2008

JOC BRUT


Finalment, després de moltes converses, d’anades i tornades, es va aconseguir un acord de mínims sobre finançament en el debat de política general, dut a terme dies enrere en el Parlament de Catalunya.
Cert que aquest acord no és res de l’altre món, però, cert també que és al que es va poder arribar i com a tal s’ha de acceptar i respectar.
És evident que el pes de la negociació amb el Govern de Rodríguez Zapatero li correspon al president de la Generalitat José Montilla i al seu conseller Antoni Castells. Ells seran els màxims responsables dels resultats, tant si aquests són bons com si són dolents. Així és la vida i així és, també, la política.
En aquest context, a l’oposició, que ha signat el pacte, li queda el paper d’acompanyant, que no és un paper menor, però que, evidentment, no és el paper de “el noi de la pel·lícula”. I aquí és on li fa mal a Artur Mas i als seus. Ells no poden renunciar a ésser els protagonistes d’aquesta història. El finançament de l’autogovern és per la gent nacionalista una de les seves raons de ser. Per un partit com Convergència, amb unes característiques determinades, ells són els millors, els únics capaços d‘entendre i defensar la voluntat d’un poble. Per tant, de cap manera poden acceptar un paper secundari. Segons els seus criteris, això seria una fracàs tàctic, d’imatge, fins i tot ideològic. De fet, seria tant com admetre que l’esquerra pot defensar els interessos del país tan bé o millor que ells i això, amics meus, un nacionalista com cal, no ho podrà acceptar mai.
Per aquestes raons el líder nacionalista Artur Mas li va faltar temps, tant sols 48 hores, per a que en el Consell Nacional del seu partit demanés als socialistes i en especial al president Montilla que treballessin, que no es fessin enrere, que tranquessin amb el PSOE, etc, etc. És a dir, la cantarella de sempre, sense donar temps material per res.
Aquest no és el camí, així no es fan les coses, cal ser seriós i respectuós amb l’adversari i cal respectar allò que un de forma voluntària ha signat, o, potser, la signatura era només per sortir a la foto? Perquè aleshores, si fos així, estaríem parlant de joc brut.

Bernardo Fernández
Publicat el 8/10/08 a: e-noticies.com

APUNTES PARA UN NUEVO MODELO DE FINANCIACIÓN

En una iniciativa inédita hasta la fecha, en materia financiera, una veintena de entidades empresariales catalanas hicieron público, días at...