21 d’octubre 2008

DONANT LA NOTA


Ja sabem que la vida és molt complicada i que sovint les coses no són com ens agradarien que fossin, però viure també és això, saber entomar la realitat tal com raja i no com a nosaltres ens agradaria.

Aquesta petita disquisició ve a tomb perquè aquests xicots de CiU no n’aprenen i han tornat a donar la nota. Ara, quan de veritat tenien l’oportunitat de ser decisius a Madrid votant els pressupostos, pactant introduir esmenes que poguessin beneficiar de debò a Catalunya, ara, que podien fer camí per una previsible entrada al govern, es despengen com els nens petits, amb una rabieta i diuen que no, que ells presentaran esmena a la totalitat. En contra partida PNB, Partit Nacionalista Basc, i BNG, Bloc Nacionalista Gallec, arriben a un acord amb el Govern i diuen que votaran sí. I ben fet que fan. És evident que trauran profit. Uns s’emportaran un grapat de milions d’euros cap a casa seva, és el cas dels gallecs i els altres, els bascos, compartiran la competència de desenvolupament i recerca amb el govern de Central. I els d’aquí, què? ... a mirar-se el mèlic. Que gairebé és l’única cosa que saben fer, perquè mullar-se, ajudar i donar un cop de mà, d’això res.

Aquesta és la crua realitat, aquests nois de casa nostra, dient no, ells solets es posen la corda al coll i s’ofeguen, a més a més de fer una feina inútil, perquè? Han dit que presentaran una esmena a la totalitat, és a dir una esmena de retorn. Això és impossible que tiri endavant, per a comprovar-ho només cal fer un senzill càlcul aritmètic: caldria que aquesta proposta la votessin 176 diputats, és a dir la majoria del Congrés i no oblidem que CiU té 10, i les aliances en aquests cas no es que siguin difícils, es que són impensables, per tant el que faran serà foc d’encenalls.

A Catalunya necessitem un partit de centre moderat. Temps enrere aquest paper ho va fer CiU amb la seva ambigüitat calculada. Ara amb la deriva cada vegada més patètica que estan fent Artur Mas i el seu equip ens manca un formació que aposti de manera ferma per ocupar aquest espai de centralitat i que sigui capaç de fer polítiques transversals sense enrocar-se en posicions utòpiques i passades de voltes. Veient aquesta situació hom pensa que potser el temps de Convergència democràtica de Catalunya s’està acabant i el temps d’Unió Democràtica de Catalunya està arribant.

Serà molt interessant observar i comentar l’evolució d’aquesta situació.

Bernardo Fernández
Publicat a: e-noticies.com 21/10/08

APUNTES PARA UN NUEVO MODELO DE FINANCIACIÓN

En una iniciativa inédita hasta la fecha, en materia financiera, una veintena de entidades empresariales catalanas hicieron público, días at...