PROVA DE FOC

Sens dubte el Govern de Catalunya està vivint, aquests dies, els moments més delicats des de la restauració de la Generalitat ençà. És veritat que també els diferents governs de CiU amb Jordi Pujol al capdavant van passar moments difícils, però mai com ara les relacions havien estat tan tenses amb el Govern Central. Potser ens hauríem de remuntar als anys 80 i recordar la crisi de Banca Catalana per poder comparar la tivantor de ambdues situacions, la diferència d’aleshores, amb la situació actual, és que en el fons allò era un tema personal, originat per una suposada mala gestió. Que de tot aquella qüestió algú obtingué fruït personal ja és un altre tema. Però deixem, de banda, aquestes comparacions perquè, el passat és passat i encara prendrem mal, Banca Catalana són figues d’un altre paner.

Tornem-hi al mes d’agost d’enguany. Trobarem que les relacions institucionals entre el Govern de l’estat i l’autonòmic, com dèiem abans, són més tenses que mai, però és que a més a més dos partits dels quatre que formen aquests governs, són partits germans i això fa que la situació sigui encara més delicada. Ja se sap que els problemes de dins de la família són els de més difícil solució.

Com tots sabem, aquests dies fa dos anys que es va aprovar L’Estatut d’Autonomia de Catalunya i segons diu la seva disposició final primera, en el termini de dos anys s’han d’aplicar els preceptes del Títol VI i això vol dir, ras i curt, disposar dels nous criteris que han de regir el finançament de la Generalitat de Catalunya

La situació és delicada i aquí el PSC és qui més se la juga. Els altres partits que formen govern, si les coses van bé podran dir que l’èxit, o al menys una part, ha estat gràcies a ells, però si van malament es desmarcaran i no assumiran cap cost polític en cas d’un hipotètic fracàs de la negociació. El PSOE encara que ho té complicat, té un cert marge per compensar a altres autonomies. Haurà de fer determinats equilibris allà on governa i ha de canviar d’estratègia en aquells llocs que el PP és majoritari, com ara Madrid o València. Però sens dubte qui està jugant un rol especial és CiU. De moment estan practicant un aparent col·laboracionisme i si les coses van bé diran que ha estat gràcies a aquesta col·laboració. Per contra, si va malament, aniran a trencar, posaran sobre la taula unes xifres molt dimensionades, semblants al concert basc, o demanaran un acord similar; sabent que aquests plantejaments són inassolibles. I el pitjor d’això és que és molt probable que, amb aquest plantejament, arrosseguin a ERC.

En síntesi aquesta és la situació a mitjans d’estiu, ja veurem, la pilota està en la teulada. Els socialistes catalans han fet el que havien de fer, quan s’aprova una llei és per complir-la i fer-la complir i a hores d’ara això és el que fan. El PSC està passant el seu particular Rubicò si surt bé ja ningú, amb dos dits de front, els podrà titllar d’espanyolistes, venuts a Madrid, ni de bajanades per l’estil. Però si les coses surten malament, la situació política i fins i tot social a casa nostra es pot tornar poc menys que insostenible, i aleshores el President Montilla es podria veure obligat a convocar eleccions. És a dir, el PSC està passant una autèntica prova de foc. Per sortir tots ben parats hauríem de gaudir d’un nou finançament al gener de 2009. per això, els resultats de tot plegat els sabrem a la tardor.


Bernardo Fernández
Publica a: e-noticies.com 19/08/08