20 de febrer 2012

NOUS TEMPS, NOVES POLÍTIQUES


Estem vivint una crisi econòmica, política, social i ecològica de magnituds desconegudes fins ara. La inquietud econòmica i el malestar social i polític estan creixent. La ciutadania percep la reducció dels marges d’acció dels governs enfront del poder global dels mercats financers. La prevalença de l’economia global sobre la política democràtica està generant una crisi de confiança, estimulada pels poderosos.
Determinats sectors de poder busquen desactivar la participació de la ciutadania, paralitzar-la, fer-la apàtica i incapaç d’actuar en els afers públics. En definitiva que la gent s’inhibeixi.
Les classes mitges i populars no troben cap organització política que els representi i defensi els seus interessos ni un projecte engrescador on aixoplugar-se, amb la que està caient. Davant d’aquesta situació la distància entre societat i política augmenta. La ciutadania és conscient de que la sortida de la crisi no significarà un retorn a la situació anterior, sinó una transició cap a una nova època.
Davant d’aquesta situació, no ens podem quedar de braços plegats. Aquesta actitud ens portaria, amb tota probabilitat, a una greu regressió, en termes de fractura social, inseguretat, deteriorament de la democràcia, populisme i autoritarisme. Calen, doncs, respostes.
Les respostes que necessitem no poden venir tan sols de la indignació i de la protesta, que són necessàries, però insuficients. Tampoc trobarem les solucions en les retòriques solucions simplistes. Només ens sortirem si aconseguim formar majories sòlides que impulsin programes viables de progrés. Programes que arribin a la gent amb els nous instruments que tenim al nostre abast.
No podem perdre de vista que esdeveniments com l’arribada d’Obama a la Casa Blanca o les primaveres àrabs no es van gestionar en cap seu de cap partit polític. Va ser mitjançant la Xarxa que es van sumar voluntats i es van fer imparables els moviments. Hem d’aprofitar les estructures eficients i obertes que ja existeixen si volem col•laborar en la transformació de la societat.
Perquè si no ho fem nosaltres, és molt probable que ho facin altres i ho facin no ja en contra nostre, que si, sinó, el que es pitjor: en direcció contaria a nosaltres i als nostres principis.
Bernardo Fernández
bernardofernandez.blogspot.com/
Publicat a e-noticies.com 15/02/12

LO QUE PUDO HABER SIDO Y NO FUE

Estos días se cumplen 93 años de la proclamación de la Segunda República española. Aquel hecho histórico fue posible porque se dieron una se...