PUNT I FINAL

Amb l’aprovació, el passat dijous 22 de juliol, de la modificació de les pensions, es gairebé segur que s’ha acabat aquesta legislatura a les Corts Espanyoles.
De fet, aquesta era l’última gran reforma pendent de l’etapa Zapatero. Aquesta iniciativa havia estat exigida tant per l’Unió Europea com pels mercats. Els grans eixos d’aquest reforma són: augmentar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i ampliar el període de càlcul de 15 a 25 anys i ha pogut tirar endavant amb els vots de PSOE i CiU.
És cert que queden pendents determinades iniciatives legislatives que tenen a veure amb normes de la justícia i que volen agilitzar els tribunals. Iniciatives com per exemple: la mediació, la jurisdicció social o la concursal. També quedarà pendent la llei d’igualtat de tracte, la de la mort digna i la dels drets i deures de la policia. Però les mesures econòmiques per sortir de la crisi ja estan enllestides. Ara cal que funcionin.
Amb aquest escenari de fons, el President del Govern es pot plantejar dissoldre les cambres a finals de setembre per convocar les eleccions a finals d’octubre. Una altra opció seria fer les eleccions el novembre, però això voldria dir fer algun plenari i iniciar l’elaboració del projecte de pressupostos per 2012. També, evidentment, queda l’opció d’allargar la legislatura fins el seu finiment al mes de març de l’any vinent.
En qualsevol cas, totes les posicions són legítimes, però no és menys cert que per a la majoria de mortals la primera és la més convenient. La segona generaria una sèrie de debats tan inútils com innecessaris perquè ningú, tal i com estan les coses, donaria suport a uns pressupostos que han de ser molt restrictius i amb unes eleccions a tocar. La tercera, esgotar la legislatura suposarà un sangria per el partit del govern de tot punt innecessària.
De tota manera no cal amoïnar-se massa, la solució a aquest enigma, a la tornada de vacances.
Que les gaudiu amables lectors.
Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com 26/07/11