21 de juny 2011

ELS FETS DEL PARC DE LA CIUTADELLA



És evident que el nostre sistema democràtic té moltes mancances. i li cal una renovació a fons. Per altra banda, no n’hi ha cap dubte de que moltes de les reivindicacions del moviment del 15M son raonables. De fet, jo subscriuria una bona part de les mateixes. Tenen tota la raó del mon quan posen sobre la taula temes fonamentals per a la nostra societat, com el dret al treball, a un habitatge digne, a una sanitat i una educació de mes qualitat, el respecte al medi natural o la revisió dels mecanismes de la nostra democràcia representativa. És obvi que ningú amb un mínim de seny i una mínima inquietud social estarà en contra de parlar d’aquests temes i buscar solucions perquè aquests són els temes que a tots en porten de corcoll, amb ells està en joc el nostre futur i el dels nostres fills i nets. Dit això, que per a mi és rigorosament cert, no hem d’oblidar que la democràcia es votar, si, però també es la capacitat d’escoltar i de convèncer i de ser convençut, i la de crear contínuament consensos majoritaris per a la solució dels grans i petits problemes que es generen amb la convivència diària. Es precisament per això que ens equivocaríem greument si no escoltéssim aquests missatges que ens envien els “indignats” acampats a les places de les nostres ciutats. Els polítics -els que governen i els que no- han d’apropar-se a aquesta gent i escoltar. Ara bé, aquí cal també reciprocitat. És a dir, que els que protesten estiguin disposats a escoltar a enraonar i sobretot a reflexionar.

La nostra democràcia té mancances, és veritat. Té imperfeccions, cert. Però també es veritat que és equiparable a la resta de sistemes democràtics del mon occidental. –la qual cosa no vol dir que no sigui francament millorable.- “Sempre ens quedarà la paraula” va dir el poeta. Però la paraula, aquests dies enrere, un grapat d’intransigents i brètols aprenents de fatxendes la van voler silenciar, impedint fer la seva feina als 135 diputats i diputades que per mandat popular son dipositaries de la sobirania del poble. I per aquí, amics, no passarem.

Amb aquests fets, el conjunt del moviment del 15M, s’ha des legitimat. És molt possible que ha aquest moviment hagi perdut bona part de la simpatia popular que s’havia guanyat. Ara cal esperar que els milers d’”indignats” de bona fe que aquests dies han ocupat les places dels nostres municipis prenguin bona nota de la deriva en que poden acabar els moviments que més enllà de l’espontaneïtat inicial, es mostren incapaços de fixar un full de ruta.
Sense voler donar consells a ningú –no és la meva feina.- estic convençut que seria intel·ligent canalitzar les seus plantejaments més importants mitjançant els mecanismes que te establerts el sistema de representació: les Corts Generals, els Parlaments Autonòmics, o els Ajuntaments, cada un en l’àmbit de les competències que tenen atribuïdes en el nostre Estat de Dret. Aquest és el camí i jo no sé veure cap altre.

Es veritat que aquets moviments van ser rebuts en principi amb sorpresa i amb una certa simpatia. Ells deien en veu alta allò que pensem i comentem en converses de cafè la majoria. Per tant, seria una llàstima que l’aire fresc que aquí, a casa nostra, ens ha arribat de la plaça Catalunya es convertís en un caos conduït per antisistemes i hooligans de diversa procedència.

Dins d’uns dies quan torni la tranquil·litat caldrà parlar, i molt dels dispositius del Conseller Puig. No es de rebut que les dues actuacions principals que han efectuat els Mossos d’Esquadra des que aquest senyor es Conseller d’Interior hagin estat com a mínim polèmiques. Si això ho arriba a fer el Conseller Saura a hores d’ara el mateix Puig i els seu acòlits haurien demanat la seva dimissió més de quaranta vegades. De cap manera és pot admetre que en un Estat de Dret uns diputats que van al Parlament a fer la seva feina quedin aïllats i desprotegits a disposició d’uns manifestants. No es pot admetre que es muntin dos dispositius policials erronis en menys d’un mes... però anem a pams.


Bernardo Fernández
Publicat a e-notocies.com 21/06/11

CARTA ABIERTA A UN INDEPE

Apreciado Fulano de tal: Cientos de miles de personas -entre los que me incluyo-, durante más de cinco años, hemos sido asediados con f...