29 de setembre 2010

CINISME POLÍTIC


Poques vegades s’ha posat de manifest, de forma tan clara, la hipocresia i la manca de rigor com en l’últim Ple del Parlament de Catalunya que es va dur a terme dies enrere. Segur que als catalans que els agraden els toros se'ls va quedar cara d'imbècils en comprovar com la proposta convergent sobre els correbous tirava endavant amb els seus vots i els dels parlamentaris d'Esquerra, els seus principals valedors en aquest assumpte, el grup parlamentari del PSC ha fet el mateix que el dia de la votació de la supressió de les curses de toros, donar llibertat de vot als seus diputats. No ho comparteixo, però ho respecto, i no ho comparteixo perquè entenc que els diputats estan per defensar els plantejaments d’unes sigles, sota les que es van presentar, que representen a uns ciutadans i encara, que és veritat, que aquests temes no figuraven en el programa electoral, no és menys cert que els partits tenen o haurien de tenir els seus òrgans interns per prendre decisions, -com a mínim el PSC els té, ho puc garantir-. Doncs bé, aquesta vegada, només hi ha hagut llibertat de consciència per als socialistes, és a dir, com l'altra cop, i disciplina de partit per als qui van fer el contrari quan van acabar amb la Festa a Catalunya. Aquesta actitud posa de manifest fins a on pot arribar el cinisme, la demagògia i la hipocresia de determinats polítics, i tot per esgarrapar un grapat de vots. Sembla mentida com sense immutar-se poden canviar el llenguatge i transformen el dolent en bo sense parpellejar. Com diu Fernández González, i jo ho subscric: “Tenim, segons la doctrina de CiU, catalans de primera que poden seguir torturant els toros com els vingui en gana, mentre que els que paguen per veure com uns professionals es juguen la vida per bregar a un brau, amb més i millors banyes, són considerats com a catalans de segona, als quals cal tractar com empestats”.
Si aquests són els individus que ens han de governar a partir d’ara, si us plau que aturin el tramvia que jo em baixo a la pròxima.
Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com 28/09/10

DEL SOCIALISMO A LA SOCIALDEMOCRACIA

En el siglo XIX, la socialdemocracia fue una tendencia revolucionaria difícil de diferenciar del comunismo. Pretendía acabar con la división...