08 de gener 2009

ELECCIONS ENCREUADES


Dies abans de Nadal, López Touriño, president de la Xunta de Galícia, feia públic que convocaria les eleccions autonòmiques a la seva comunitat el proper 1 de març. El 2 de gener d’enguany era el lendakari Ibarretexe qui després de convocar al seu Consell Executiu, de forma extraordinària, informà de la convocatòria d’eleccions a Euskadi el mateix dia que a Galícia, és a dir l’1 de març. S’entén que el president gallec volgués allunyar els seus comicis al màxim de qualsevol altre aconteixement polític com podrien ser les eleccions europees o les basques. En aquests moments al PSG li convenen unes eleccions en clau estrictament autonòmica. Sorprèn que el lendakari convoqui eleccions fent coincidir les eleccions pròpies amb unes altres ja anunciades prèviament. És la primera vegada que una Comunitat Autònoma que té capacitat per a fixar la data de les seves eleccions ho fa, fent-ho amb la mateixa data que ja havia fixat altra autonomia. No deixa de ser una manera, com a mínim curiosa, de fer notar la pròpia singularitat.

El lendakari, que es presenta per quarta vegada, ha entès que en aquesta ocasió li convenia més el pragmatisme que la singularitat. Un èxit socialista a Galícia molt proper en el temps no hauria estat ni un bon auguri pels interessos d’Ibarretxe i els seus, ni la millor manera de començar una campanya electoral. Per això no ha dubtat en solapar els dos processos electorals. Però és que a més a més, aquest cop el PNB es presenta sense l’aliança de EA, (com ho va fer a 2001 i a 2005) això sumat a les bones expectatives del PSE de Patxi Lopez fan que l’alternança després de 30 anys de govern nacionalista a Euskadi sigui més possible que mai.

La simultaneïtat dels processos obligarà als líders dels dos partits d’àmbit estatal a duplicar esforços, però de forma especial als socialistes que veien les bones expectatives intensificaran la seva presència a les dues comunitats. D’aquesta circumstància el lendakari, també, pensa que pot treure profit.

Cal veure com es desenvolupa la precampanya i campanya electoral, però, per paradoxes de la vida i també de la política, podria ser que la crisi econòmica es convertís en el millor aliat del PNB. Amb la victòria folgada i espectacular de 2001 el lendakari Ibarretexe va iniciar un camí sense retorn a la conquesta d’objectius polítics fora de context. Objectius que només podien interessar a una part dels sectors nacionalistes. Al llarg d’aquest temps s’ha fet palès que aquest lendakari només s’ha dedicat de forma gairebé exclusiva a resoldre –això sí, en clau nacionalista- els problemes que genera el terrorisme i les relacions d’Euskadi i Espanya. L’actual situació d’axfisia financera pot fer que Ibarretxe maquilli la seva acció dels darrers temps i es presenti com un president proper als ciutadans; res més allunyat de la veritat. No deixaria de ser força curiós que després de deu anys com a lendakari caracteritzat des de sempre per desatendre‘s de la gestió diària del Govern i dedicar-se als problemes identitaris i de país ara fos aquesta circumstància –la crisi- la que precisament podria jugar al seu favor. Com deien els avantpassats: “cosas veredes Mio Cid”.

De tota manera no n’hi ha dubte que aquesta fugida endavant ha produït a la societat basca una sensació d’esgotament i està propiciant que es vegi l’alternança com quelcom no tan sols possible sinó també desitjable.

El tema és apassionant, queden molts dies per endavant, per això, tornarem a parlar

Bernardo Fernández
Publicat a; e-notocies.com 07/01/09

CARTA ABIERTA A UN INDEPE

Apreciado Fulano de tal: Cientos de miles de personas -entre los que me incluyo-, durante más de cinco años, hemos sido asediados con f...