CANVI D'ANY

2006 ens ha deixat amb mort i sang. El dissabte 30 de desembre, últim de l’any, ens despertàvem amb la notícia de l’execució de Sadam Hussein i poc després una furgoneta bomba esclatava a l’aeroport de Barajas i més enllà de fer dos morts i sembrar el caos, es fagocitava l’esperança d’arribar a la pau.

És molt possible que si fem una anàlisi en profunditat i amb rigor de l’any passat, podrem comprovar que ha estat semblant en esdeveniments a altres anys, però no podrem negar que en qualsevol cas ha estat un temps intens i ple d’aconteixements.

Era el mes de gener quan rebíem la notícia de que el President de Govern, Rodriguez Zapatero, i Artur Mas arribaven a un acord per tirar endavant el Nou Estatut Catalunya. Després a finals de març ETA anunciava un alt el foc indefinit que, per cert, es va trencar el passat dia 30, com comentava abans. Al maig, ERC sortia del Govern empesa per la seva decisió de votar no en el referèndum de l’Estatut; posant fi així al primer Govern d’esquerres a Catalunya ençà de la Guerra Civil. A mitjans de juny anàvem a les urnes per a votar l’esmentat Nou Estatut, pocs dies més tard Pasqual Maragall anunciava que no tornaria a ser candidat a la presidència de la Generalitat i al juliol escollíem a Montilla per substituir a Pasqual. I arribava l’agost i amb ell les vacances, això si curtes.

No s’havia acabat el mes i a Barcelona canviàvem d’alacalde i Joan Clos s’anava a Madrid per a ser ministre com ho havia estat Montilla i aquest venia cap a Catalunya per fer la campanya de les autonòmiques. Jordi Hereu començava amb bon peu el seu camí al capdavant de l’ajuntament; va ser gratificant i estimulant, a l’hora, veure amb la facilitat que connectava amb la ciutadania, amb un estil molt diferent del seu predecessor. Per altra banda, setembre i octubre van ser temps de campanya, de parlar amb la gent, d’escoltar, temps de neguit i tensió perquè els indicadors ens deien que les coses, en termes electorals, no anaven bé. I va arribar l’1 de novembre i les sospites es van confirmar, però d’això potser que en parlem en altre moment. Després es va fer el pacte d’Entesa, es va constituir Govern...

I pràcticament he resumit un any en poc més d’un full. Entenc que a grans trets això és sinó el més important de l’any que hem deixat enrere, si és part d’allò més important que ha succeït a 2006 i nosaltres hem tingut la gran sort de ser coprotagonistes d’alguna part de tot això.