02 de juny 2009

LA SAGRERA

Dies enrere es va signar amb el ministre José Blanco l’acord per tirar endavant el projecte de l’estació intermodal de la Sagrera. Tots sabem que aquest que arribar a aquest acord era un tema de màxima importància donat que aquesta estació connectarà la Barcelona amb la frontera i desenvoluparà els barris Nord i les ciutats que per aquella part estan a tocar de Barcelona. Aquesta acció i suposarà un impuls definitiu a la transformació de la xarxa ferroviària i de tota zona.

Aquesta gran estació intermodal farà confluir 3 línies de tren, 4 de metro i una nova estació d’autobusos. Es calcula que passaran més 90 milions de passatgers. I el que és més important, s’espera que amb el seu impuls es dinamitzi la transformació del seu entorn. Sant Martí i Sant Andreu canviaran les vies per trama urbana i estaran ben connectats. Es cobriran i es transformaran en trama urbana les vies que fa més d'un segle travessen de les Glòries fins a la Trinitat.

Es tracta d'un àmbit de 162 hectàrees i prop de quatre quilòmetres de llargada. Amb 48 hectàrees d’espais lliures, 20 per equipaments, 44 per nova vialitat i 13.000 habitatges (més de la meitat de protecció pública). Parlem de tota una àrea, el Llevant de la ciutat, que es refarà definitivament, a més de Sant Andreu-Sagrera, amb les Glòries, el 22@, el Campus del Besòs, el Zoo Marí i el Fòrum (on es completarà tot el passeig marítim de Barcelona). A Llevant creix la nova Barcelona: la ciutat nova i modernitzada, la que pivota entorn de l’eix del coneixement i la innovació, la que passa del segle XIX al segle XX.

Però no només això que no és poc, es tracta, també de la intersecció amb Santa Coloma, Sant Adrià, Badalona i Montcada, ciutats que també havien reclamat històricament la que també és la seva estació, i ara saben que la tindran.

Aquesta infraestructura farà que Barcelona, l'Àrea i tot Catalunya donin un salt endavant.

Les exigències i les raons de Barcelona són inqüestionables.

Són moltes les coses en joc a la Sagrera, i això obligava l'alcalde a ser exigent. Es tractava de les raons per construir un dels pilars bàsics del futur de la ciutat. A la Sagrera es constata, com feia temps que no succeïa, que allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya i per Espanya. Els tres governs han signat un bon acord que a l’hora és un bon servei conjunt a la ciutat i al país.

D’aquesta manera, Barcelona se sent més capacitada per fer el rol capdavanter que li correspon com a capital i motor de Catalunya, com l’altre gran motor d’Espanya. Amb aquest acord Barcelona se sent més propera a Europa i reforça el seu protagonisme a la Mediterrània. Sense la Sagrera, no seria possible l’Euroregió, ni el Corredor Mediterrani; i seria més feble la integració i contribució de Catalunya i Espanya en la construcció d’una Europa realment unida i competitiva.

Com tots recordarem fa poques setmanes França i Espanya van fixar la data del 2012 per a la connexió transpirinenca en alta velocitat, i van donar un impuls al corredor mediterrani, ara, amb la Sagrera garantida, i també queda assegurada la ròtula principal d’aquests reptes, el nus que dóna sentit a tot el recorregut.

Estem, doncs, davant d’una magnífica notícia per a Barcelona, i també per a les ciutats catalanes i franceses amb les quals compartim propostes i iniciatives (Montpellier, Toulouse, Narbona, Perpinyà, Béziers, Girona, Figueres). Es tracta dels espais econòmics i logístics més dinàmics d’Europa, de l’enllaç del sud i el nord, d’un terreny on ens hi juguem el futur. Ens hi juguem la connectivitat, i per tant la competitivitat i la projecció pròpia del conjunt del país.

La Sagrera és un projecte clau, ineludible i inajornable. Perquè genera llocs de treball i activitat mentre es construeix, un cop construïda i quan s’hi desenvolupin tots els projectes de la zona. I perquè ajuda a mirar endavant amb seguretat, i això és avui més important que mai.

I les coses es faran amb transparència, amb la col·laboració dels veïns i amb garanties totals de seguretat de tot el procés (Sants-Túnel-Sagrera-Trinitat-Montcada).

En temps de dificultats, tothom ha de posar tot el que té a les seves mans.

Ara, només cal esperar que l’oposició sigui honesta i encara que no reconegui el mèrit d’aquest acord no intenti posar pals a les rodes.


Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com 28/05/09

APUNTES PARA UN NUEVO MODELO DE FINANCIACIÓN

En una iniciativa inédita hasta la fecha, en materia financiera, una veintena de entidades empresariales catalanas hicieron público, días at...