D’un temps ençà Xavier Trias, alcaldable per CiU a Barcelona, funciona passat de voltes. Tots sabem que en Xavier és un gat vell en això de la política, a la que segons diu va arribar per casualitat. Al llarg de la seva ja dilatada trajectòria ha desenvolupat diferents tasques. Va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat en diferents Governs de Jordi Pujol com, per exemple, conseller de Sanitat o conseller de Presidència. També va ser el portaveu de CiU al Congrés dels Diputats en la legislatura del 2000 al 2004, sí aquella legislatura en la que el PP va treure majoria absoluta i malgrat això Convergència i els seus socis d’Unió van votar més de 1.000, sí, 1.000 vegades plegats amb els nois del carrer Gènova. Després, en contra de la seva voluntat, va ser anomenat cap de llista per la federació nacional conservadora a l’alcaldia de Barcelona. S’ha presentat dues vegades per ser escollit alcalde i ambdues vegades ha perdut. És veritat que la darrere vegada va donar un pas endavant considerable, però ell sap que els fracassos dels seus, tant a les eleccions al Parlament com a les Corts Generals, han estat els fets que van donar una certa brillantor a la seva derrota, perquè, al cap i a la fi, el camí de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona ha estat i és, a hores d’ara, el camí de la derrota. I tot fa preveure que aquest serà el signe del seu pas pel consistori.
Tot això ve a tomb perquè últimament Trias fa declaracions poc adients per un polític de la seva trajectòria, massa esbojarrades, que es podrien disculpar en la boca d’una persona jove o sense experiència i sense recorregut, però en un home com ell no acaben d’encaixar. Només es poden entendre des de la desesperació d’aquell que es veu incapaç d’aixecar el vol i sap que si torna a perdre s’ha d’anar a casa - tres derrotes consecutives són massa derrotes per continuar essent cap de res. I exactament el mateix succeeix amb la seva formació política -CiU- un altra legislatura sense governar a Catalunya, -ja porten dues- suposaria moltes coses i cap de bona.
Trias sap, i els seus saben, que a aquestes alçades ells no lluiten contra el PSC -que ja seria molt,- ells lluiten contra el tripartit i a dia d’avui si el tripartit es posa les piles és imbatible. Ara bé, per a què això sigui així cal que Esquerra acabi creient que és un partit d’esquerres de veritat i que en política no val situar-se segons bufa el vent. I el mateix es pot dir de com estan les coses a Barcelona. Al cap i casal de Catalunya el bipartit funciona i funciona bé, però s’ha d’entendre que fóra bo una situació més folgada de l’equip de govern per poder funcionar amb una mica més de tranquil·litat. En aquesta situació quan la gent d’esquerra entengui que a Barcelona cal un govern tripartit per baixar-li els fums a la dreta i posar-la a lloc, aquell dia, Trias farà bé anant-se a casa. Mentre això no succeeixi poden anar removent la cua, però res més. Ells ho saben, Xavier Trias ho sap i per això, fa demagògia i encara que sense motius treu pit. Clar que per altra banda és normal, de fet és l’única cosa que sap i pot fer.
Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com 03/03/09
Tot això ve a tomb perquè últimament Trias fa declaracions poc adients per un polític de la seva trajectòria, massa esbojarrades, que es podrien disculpar en la boca d’una persona jove o sense experiència i sense recorregut, però en un home com ell no acaben d’encaixar. Només es poden entendre des de la desesperació d’aquell que es veu incapaç d’aixecar el vol i sap que si torna a perdre s’ha d’anar a casa - tres derrotes consecutives són massa derrotes per continuar essent cap de res. I exactament el mateix succeeix amb la seva formació política -CiU- un altra legislatura sense governar a Catalunya, -ja porten dues- suposaria moltes coses i cap de bona.
Trias sap, i els seus saben, que a aquestes alçades ells no lluiten contra el PSC -que ja seria molt,- ells lluiten contra el tripartit i a dia d’avui si el tripartit es posa les piles és imbatible. Ara bé, per a què això sigui així cal que Esquerra acabi creient que és un partit d’esquerres de veritat i que en política no val situar-se segons bufa el vent. I el mateix es pot dir de com estan les coses a Barcelona. Al cap i casal de Catalunya el bipartit funciona i funciona bé, però s’ha d’entendre que fóra bo una situació més folgada de l’equip de govern per poder funcionar amb una mica més de tranquil·litat. En aquesta situació quan la gent d’esquerra entengui que a Barcelona cal un govern tripartit per baixar-li els fums a la dreta i posar-la a lloc, aquell dia, Trias farà bé anant-se a casa. Mentre això no succeeixi poden anar removent la cua, però res més. Ells ho saben, Xavier Trias ho sap i per això, fa demagògia i encara que sense motius treu pit. Clar que per altra banda és normal, de fet és l’única cosa que sap i pot fer.
Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com 03/03/09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada