ELS HEREUS I EL SEUS NEGUITS
Dies enrere l’expresident Pujol va publicar un article de premsa en el prestigiós diari LA VANGUARDIA. En l’esmentat article sota el títol: “Una eficaz conjunción” fa menció al número 4 de la revista VIA (Valors, Idees; Actituds) està dedicat a l’anàlisi del centre polític i la seva implantació a casa nostra.
Segons el criteri dels que escriuen a VIA i del propi Pujol a Espanya, no tant a Catalunya, no pot haver un gran partit de centre. I sostenen l’argument amb dos grans eixos: Primer, perquè no existeix nucli dur, és a dir un mínim denominador comú capaç d’aglutinar en primer terme un grup d’homes i dones que puguin tirar endavant un projecte i després mobilitzar a la societat, i dos, la llei electoral no afavoreix gens ni mica la consolidació d’una formació política d’aquest tipus.
Desprès l’expresident s’explaya posant en valor les excel·lències i virtuts del seu partit CDC i de la, primer, seva coalició i després Federació.
Seria sobrer posar de manifest aquí que no comparteixo bona part del article de l’expresident, però això ara no ve al cas. Més que res perquè jo sóc dels que pensen que el nacionalisme no és ni de dretes ni d’esquerres, és un sentiment i com a tal està molt allunyat de les ideologies i dels plantejaments polítics; altra cosa és que sigui utilitzat amb habilitat per arribar al cor de la gent i tocar la seves fibres més sensibles, obtenint amb aquest sistema rendiments electorals. Però bé, d’això potser que en parlem en altra ocasió. Retornem a l’article
Que ràpid s’obliden els missatges del mestre! Primer va ser el mateix Artur Mas, successor de l’expresident qui va “filtrejar” amb l’autodeterminació, desprès el dur Felip Puig que, per cert, no s’ha amagat mai de la seva hostilitat cap a tot allò que tingui a veure amb Espanya i per si no en teníem prou amb l’arribada del fill del pare a ser portaveu del Grup Parlamentari al qual li ha faltat temps per declarar-se independentista. Cosa que, tot sigui dit, a mi no m’estranya. Quins nassos! I desprès el creador de l’invent i pare de la criatura és lamenta si ni els seus, ni el propi fill han volgut o han estat capaços –a saber- de continuar la senda marcada pel primigeni durant quasi 30 anys, com vol que reaccioni la societat? Aquells que van ser els seus incondicionals.
Aquests nois, que són més depredadors polítics que altra cosa, estan dilapidant en poc temps tot allò que els Pujol, Roca, Alavedra i tot un reguitzell de prohoms de la burgesia catalana van anant construint amb un clar concepte de transversalitat i amb un cert afany integrador.
En definitiva, aquets hereus no són el que semblaven i cal que s’ho facin mirar, però o canvien de rumb de forma ràpida i efectiva o això del suposat centrisme i el que representa CiU i en especial CDC. Només quedarà com a record a les hemeroteques.
Bernardo Fernández
e-noticies16/11/07
Dies enrere l’expresident Pujol va publicar un article de premsa en el prestigiós diari LA VANGUARDIA. En l’esmentat article sota el títol: “Una eficaz conjunción” fa menció al número 4 de la revista VIA (Valors, Idees; Actituds) està dedicat a l’anàlisi del centre polític i la seva implantació a casa nostra.
Segons el criteri dels que escriuen a VIA i del propi Pujol a Espanya, no tant a Catalunya, no pot haver un gran partit de centre. I sostenen l’argument amb dos grans eixos: Primer, perquè no existeix nucli dur, és a dir un mínim denominador comú capaç d’aglutinar en primer terme un grup d’homes i dones que puguin tirar endavant un projecte i després mobilitzar a la societat, i dos, la llei electoral no afavoreix gens ni mica la consolidació d’una formació política d’aquest tipus.
Desprès l’expresident s’explaya posant en valor les excel·lències i virtuts del seu partit CDC i de la, primer, seva coalició i després Federació.
Seria sobrer posar de manifest aquí que no comparteixo bona part del article de l’expresident, però això ara no ve al cas. Més que res perquè jo sóc dels que pensen que el nacionalisme no és ni de dretes ni d’esquerres, és un sentiment i com a tal està molt allunyat de les ideologies i dels plantejaments polítics; altra cosa és que sigui utilitzat amb habilitat per arribar al cor de la gent i tocar la seves fibres més sensibles, obtenint amb aquest sistema rendiments electorals. Però bé, d’això potser que en parlem en altra ocasió. Retornem a l’article
Que ràpid s’obliden els missatges del mestre! Primer va ser el mateix Artur Mas, successor de l’expresident qui va “filtrejar” amb l’autodeterminació, desprès el dur Felip Puig que, per cert, no s’ha amagat mai de la seva hostilitat cap a tot allò que tingui a veure amb Espanya i per si no en teníem prou amb l’arribada del fill del pare a ser portaveu del Grup Parlamentari al qual li ha faltat temps per declarar-se independentista. Cosa que, tot sigui dit, a mi no m’estranya. Quins nassos! I desprès el creador de l’invent i pare de la criatura és lamenta si ni els seus, ni el propi fill han volgut o han estat capaços –a saber- de continuar la senda marcada pel primigeni durant quasi 30 anys, com vol que reaccioni la societat? Aquells que van ser els seus incondicionals.
Aquests nois, que són més depredadors polítics que altra cosa, estan dilapidant en poc temps tot allò que els Pujol, Roca, Alavedra i tot un reguitzell de prohoms de la burgesia catalana van anant construint amb un clar concepte de transversalitat i amb un cert afany integrador.
En definitiva, aquets hereus no són el que semblaven i cal que s’ho facin mirar, però o canvien de rumb de forma ràpida i efectiva o això del suposat centrisme i el que representa CiU i en especial CDC. Només quedarà com a record a les hemeroteques.
Bernardo Fernández
e-noticies16/11/07
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada