11 de juny 2006

Ara cal dir si

Després de més dos anys de feina feixuga comencem a veure la llum al final del túnel. No ha estat gens fàcil però ara podem dir que aviat, molt aviat, tindrem un nou i bon Estatut.

Un nou i bon Estatut que podem sintetitzar en tres eixos bàsics: més autogovern, més competències i un sistema de finançament molt millor que l’actual.

A aquestes alçades ningú de bona voluntat no pot dir que aquest Estatut, que el proper 18 de juny serà sotmès a referendum, no és substancialment millor que el que tenim en vigor.

En primer terme cal destacar-hi, encara que només sigui una qüestió simbòlica, la referència que es fa a Catalunya com a nació en un text normatiu.

Pel que fa a les noves competències que otorgarà el nou text no hi ha cap dubte que donarem un gran salt qualitatiu i quantitatiu. Aquest Estatut reconeix els drets històrics. I per cert, aquest reconeixement no es fa en base a la foradat, sinó a partir de l’article 2 de la Constitució i d’altres preceptes constitucionals.

L’Estatut tindrà també un capítol específic de drets i deures. Hi queden recollits els drets civils de les persones, de la gent gran i de les famílies. S’hi recullen, com no podia ser de cap altra manera, els drets socials de l’educació, la sanitat, l’habitatge, els laborals i els de medi ambient, sense deixar de banda els polítics i administratius.

Però és, sens dubte, en el tema del finançament on s’ha arribat als acords, sinó més importants, sí, al menys, més substantius per a desenvolupar polítiques fortes i potents que ens portin a totes i tots els ciutadans a quotes de benestar fins ara només conegudes per referències d’altres països, nòrdics sobre tot.

S’ha pactat que la cistella d’impostos cedits per l’Estat al Govern Català passarà del 33%, com fins ara, al 50%. Aquest és el cas de l’IRPF i també de l’IVA. Però és que els impostos especials donen un salt espectacular a l’arribar al 58% per a la Generalitat des del 40%, que és on es troben a dia d’avui. Aquí hem d’afegir aquells que ja són tributs propis del nostre Govern, és a dir: Successions i Donacions, Patrimoni o Acates Jurídics i Documentals, entre d’altres.

En aquest apartat no podem deixar de banda l’acord a que s’ha arribat per a crear L’Agència Tributària de Catalunya. Aquesta entitat serà l’encarregada de recaptar i gestionar els tributs propis de la Generalitat i, també, els trams cedits dels impostos estatals. S’ha acordat igualment la creació, en el termini de dos anys, del Consorci Generalitat-Estat d’Administració Tributària de Catalunya. I tot això amb el rere fons de l’anomenat principi d’ordinalitat. Això vol dir que els mecanismes de solidaritat no poden alterar l’ordre de renda per càpita entre territoris i que els mecanismes d’anivellament entre comunitats han de tenir en compte els costos diferencials, com per exemple el cost de vida. Amb l’aplicació d’aquest principi evitarem que Catalunya passi del cinquè al vuitè lloc en renda per càpita com succeeix a l’actualitat.

Això és el que es posa a consideració de la ciutadania i no cap altra cosa. No si val fer-ne lectures creuades ni coses per l’estil. El que es pregunta és si ens volem quedar com estem o volem anar endavant, ni més ni menys.

De tota manera, ha de quedar clar que és tan legítim votar si com no. Ara bé, fora bo que aquells que demanen el no expliquessin a quants llits d’hospital, quantes cadires de rodes o quantes places de geriàtric estan disposats a renunciar. Perquè dir no, és dir no al major avenç que ha tingut al seu abast aquest país des de temps immemorials.

Al cap i a la fi, aquesta és la qüestió: o ens quedem com estem o aconseguim més mitjans i més recursos per a que els ciutadans gaudeixin de més i millor qualitat de vida.

Així doncs, siguem conscients i conseqüents. El proper dia 18 els catalans tenim la paraula i, per tant, la decisió és nostra.

El Punt 5/06/2006