Els demòcrates van patir una important davallada de suports en les eleccions legislatives celebrades el passat dia 2 de novembre als Estats Units. Tot i mantenir la majoria al Senat, el partit del president Obama perd el control de la Cambra de Representants.
Les eleccions de mig mandat (mid-term elections) celebrades la passada setmana als Estats Units representen un moment d’inflexió i reflexió per l’Administració encapçalada per Barack Obama.
Els comicis, que havien de renovar la totalitat de la Cambra de Representants (435 escons), un terç del Senat (37 de 100 escons) i 37 governadors estatals, han suposat una sonora desfeta pel Partit Demòcrata.
Tot i que els demòcrates mantenen una estreta majoria al Senat, la cambra de representació territorial – amb 53 senadors a les seves files - els republicans han assolit la majoria absoluta a la Cambra dels Representants i, en conseqüència, també la presidència de la institució, fins ara sota la responsabilitat de la primera dona en la història en ocupar aquest càrrec, la californiana Nancy Pelosi.
El futur president dels congressistes, el republicà d’Ohio John Boehner, ja ha marcat el territori pel que queda de mandat presidencial: “Esperem que el president Obama canviï la direcció del govern i es comprometi a fer els canvis que la gent reclama. En la mesura que estigui disposat a fer-ho, nosaltres estarem en disposició de col·laborar amb ell”.
Els resultats d’aquestes eleccions són el reflex del debat motivat per les ambicioses i valentes reformes progressistes impulsades per Barack Obama, condicionades per la lenta recuperació de l’economia nord-americana i la tímida creació d’ocupació, que han generat escepticisme i han revifat l’oposició entre els sectors socials i polítics més conservadors del país.
L’emergència del moviment extremista i ultraconservador del Tea Party dóna fe d’aquest fenomen. Aquest grupuscle, que creix al marge del Partit Republicà, però que en bona part s’alimenta de les seves faccions més recalcitrants, ha aconseguit dos representants al Senat: el candidat per Kentucky, Rand Paul i el candidat per Florida, Marco Rubio.
Ara, hem d’admetre l’important retrocés del Partit Demòcrata, tal i com ho ha fet el mateix president Obama, però també, és necessari reconèixer la feina feta i el compromís de l’Administració demòcrata per tirar endavant les mesures i reformes més ambicioses i progressistes mai plantejades en els últims anys als Estats Units, que potser en part, expliquen la davallada.
Barack Obama ha defensat amb rigor i valentia la reforma sanitària i la reforma financera, dos dels pilars fonamentals del seu projecte polític, que és, al cap i a la fi, un projecte per la recuperació econòmica, el progrés i la justícia social. El legat dels dos primers anys de govern és innegable i irreversible: dóna fe de la proactivitat i el compromís d’Obama alhora que esdevé un punt de partida de tot el que es faci i negociï amb les renovades institucions, a partir d’ara.
La responsabilitat ha de ser la màxima per tots els ciutadans i ciutadanes i pels seus nous representants. Fora convenient que per aquest sentit de responsabilitat, la majoria republicana a la Cambra de Representants col·labori amb el president Obama i no representi una marxa enrere dels passos cap a una millora social dels ciutadans que els Estats Units havien iniciat”.
Bernardo Fernández
Publicat a e-notoicies 11/11/2010
Les eleccions de mig mandat (mid-term elections) celebrades la passada setmana als Estats Units representen un moment d’inflexió i reflexió per l’Administració encapçalada per Barack Obama.
Els comicis, que havien de renovar la totalitat de la Cambra de Representants (435 escons), un terç del Senat (37 de 100 escons) i 37 governadors estatals, han suposat una sonora desfeta pel Partit Demòcrata.
Tot i que els demòcrates mantenen una estreta majoria al Senat, la cambra de representació territorial – amb 53 senadors a les seves files - els republicans han assolit la majoria absoluta a la Cambra dels Representants i, en conseqüència, també la presidència de la institució, fins ara sota la responsabilitat de la primera dona en la història en ocupar aquest càrrec, la californiana Nancy Pelosi.
El futur president dels congressistes, el republicà d’Ohio John Boehner, ja ha marcat el territori pel que queda de mandat presidencial: “Esperem que el president Obama canviï la direcció del govern i es comprometi a fer els canvis que la gent reclama. En la mesura que estigui disposat a fer-ho, nosaltres estarem en disposició de col·laborar amb ell”.
Els resultats d’aquestes eleccions són el reflex del debat motivat per les ambicioses i valentes reformes progressistes impulsades per Barack Obama, condicionades per la lenta recuperació de l’economia nord-americana i la tímida creació d’ocupació, que han generat escepticisme i han revifat l’oposició entre els sectors socials i polítics més conservadors del país.
L’emergència del moviment extremista i ultraconservador del Tea Party dóna fe d’aquest fenomen. Aquest grupuscle, que creix al marge del Partit Republicà, però que en bona part s’alimenta de les seves faccions més recalcitrants, ha aconseguit dos representants al Senat: el candidat per Kentucky, Rand Paul i el candidat per Florida, Marco Rubio.
Ara, hem d’admetre l’important retrocés del Partit Demòcrata, tal i com ho ha fet el mateix president Obama, però també, és necessari reconèixer la feina feta i el compromís de l’Administració demòcrata per tirar endavant les mesures i reformes més ambicioses i progressistes mai plantejades en els últims anys als Estats Units, que potser en part, expliquen la davallada.
Barack Obama ha defensat amb rigor i valentia la reforma sanitària i la reforma financera, dos dels pilars fonamentals del seu projecte polític, que és, al cap i a la fi, un projecte per la recuperació econòmica, el progrés i la justícia social. El legat dels dos primers anys de govern és innegable i irreversible: dóna fe de la proactivitat i el compromís d’Obama alhora que esdevé un punt de partida de tot el que es faci i negociï amb les renovades institucions, a partir d’ara.
La responsabilitat ha de ser la màxima per tots els ciutadans i ciutadanes i pels seus nous representants. Fora convenient que per aquest sentit de responsabilitat, la majoria republicana a la Cambra de Representants col·labori amb el president Obama i no representi una marxa enrere dels passos cap a una millora social dels ciutadans que els Estats Units havien iniciat”.
Bernardo Fernández
Publicat a e-notoicies 11/11/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada