A la conferència que va donar Artur Mas a la Pedrera no ha faltat ningú. És veritat que Convergència és líder a les enquestes i tothom es puja al carro de la hipotètica victòria. Per això i com no podia ser de cap altra manera Felip Puig, David Madí, Xavier Trias, Joana Ortega, Ramon Espadaler, Francesc Homs, Fernández Teixidó i Record, entre molts d’altres, han acudit a l’acte.
Convergència i Unió, mitjançant els seus portaveus Josep Maria Pelegrí i Oriol Pujol, han donar una visió de Catalunya difícilment acceptable per a ningú. Han acusat el Govern de malbaratar recursos i reduir el pes de les polítiques socials, cobrint-se les espatlles per si arriben a la Generalitat donant a entendre que s’hauran d’enfrontar a unes finances públiques tocades. Malgrat que algunes d’elles admeten dubtes. Per exemple, Oriol Pujol ha presentat com un fet negatiu que els ajuts a les famílies amb menors de tres anys hagin augmentat de 600 a 638 euros en tres anys –de 2006 a 2009-, ja que aquest any s’han congelat per la crisi. A banda, la repercussió de la crisi i la situació de les finances de la Generalitat és utilitzada per CiU de manera molt diferent quan es tracta d'analitzar l'obra de l'actual Govern i l'executiu que sortirà de la cita electoral del 28-N. Així doncs, per a Oriol Pujol "Catalunya ha estat líder en recessió, i d'això no en podem culpar exclusivament el Govern, però sí que té més responsabilitat que qualsevol altre actor del país".
El mateix passa pel que fa a l'atur. Malgrat que cap dels governs europeus ha pogut evitar un augment de l’atur per la crisi i que la majoria d’experts apunten a què la destrucció d’ocupació a Espanya ha estat major per la bombolla immobiliària, CiU ha acusat al Govern d’Entesa de ser-ne un dels causants i d’incomplir la seva promesa de reduir l’atur feta al pla de govern del 2006 –quan la crisi encara no es veia a venir.
Per la seva banda, Artur Mas, en el tancament de l’acte, ha anat més enllà, i ha preguntat per les declaracions del governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordoñez, que va posar en dubte la capacitat de les autonomies de reduir el dèficit, ha recordat que s’està davant un socialista, als que han acusat de “no haver aturat la bombolla” en els anys de bonança. Com si CiU no hi governés a Catalunya i no hi tingués res a dir o millor a callar.
Els líders convergents també han volgut copejar a l’executiu que presideix Montilla amb la política educativa, presentant les dades de fracàs escolar i d’evolució del nombre d’aules prefabricades.
Pelegrí i Pujol, que sí han contextualitzat l’evolució del pressupost de la Generalitat a l’hora de parlar de polítiques socials per tractar de treure importància a l’augment de la inversió, han oblidat fer-ho pel que fa al nombre de nous alumnes a les aules catalanes.
Així, s’han limitat a constatar que el Govern deixa a Catalunya amb un fracàs del 31%, sense referir-se a què ja l’any 2002, quan governaven, el fracàs era molt important i superava el 30%.
Tampoc no han tingut en compte que en els darrers deu anys s’han incorporat al sistema català 250.000 alumnes, un nombre molt important dels quals han estat estrangers, amb el que comporta en molts casos de dificultats familiars i situacions delicades.
A l’hora d’assegurar que les aules prefabricades “han augmentat més d’un 90%” tampoc no han esmentat l’augment d’alumnes.
Aquesta és la manera que tenen de fer balanços aquells que ens volen governar a partir del 28-N.
Mamma mia, que Déu ens agafi confessats!
Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com 08/10/10
Convergència i Unió, mitjançant els seus portaveus Josep Maria Pelegrí i Oriol Pujol, han donar una visió de Catalunya difícilment acceptable per a ningú. Han acusat el Govern de malbaratar recursos i reduir el pes de les polítiques socials, cobrint-se les espatlles per si arriben a la Generalitat donant a entendre que s’hauran d’enfrontar a unes finances públiques tocades. Malgrat que algunes d’elles admeten dubtes. Per exemple, Oriol Pujol ha presentat com un fet negatiu que els ajuts a les famílies amb menors de tres anys hagin augmentat de 600 a 638 euros en tres anys –de 2006 a 2009-, ja que aquest any s’han congelat per la crisi. A banda, la repercussió de la crisi i la situació de les finances de la Generalitat és utilitzada per CiU de manera molt diferent quan es tracta d'analitzar l'obra de l'actual Govern i l'executiu que sortirà de la cita electoral del 28-N. Així doncs, per a Oriol Pujol "Catalunya ha estat líder en recessió, i d'això no en podem culpar exclusivament el Govern, però sí que té més responsabilitat que qualsevol altre actor del país".
El mateix passa pel que fa a l'atur. Malgrat que cap dels governs europeus ha pogut evitar un augment de l’atur per la crisi i que la majoria d’experts apunten a què la destrucció d’ocupació a Espanya ha estat major per la bombolla immobiliària, CiU ha acusat al Govern d’Entesa de ser-ne un dels causants i d’incomplir la seva promesa de reduir l’atur feta al pla de govern del 2006 –quan la crisi encara no es veia a venir.
Per la seva banda, Artur Mas, en el tancament de l’acte, ha anat més enllà, i ha preguntat per les declaracions del governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordoñez, que va posar en dubte la capacitat de les autonomies de reduir el dèficit, ha recordat que s’està davant un socialista, als que han acusat de “no haver aturat la bombolla” en els anys de bonança. Com si CiU no hi governés a Catalunya i no hi tingués res a dir o millor a callar.
Els líders convergents també han volgut copejar a l’executiu que presideix Montilla amb la política educativa, presentant les dades de fracàs escolar i d’evolució del nombre d’aules prefabricades.
Pelegrí i Pujol, que sí han contextualitzat l’evolució del pressupost de la Generalitat a l’hora de parlar de polítiques socials per tractar de treure importància a l’augment de la inversió, han oblidat fer-ho pel que fa al nombre de nous alumnes a les aules catalanes.
Així, s’han limitat a constatar que el Govern deixa a Catalunya amb un fracàs del 31%, sense referir-se a què ja l’any 2002, quan governaven, el fracàs era molt important i superava el 30%.
Tampoc no han tingut en compte que en els darrers deu anys s’han incorporat al sistema català 250.000 alumnes, un nombre molt important dels quals han estat estrangers, amb el que comporta en molts casos de dificultats familiars i situacions delicades.
A l’hora d’assegurar que les aules prefabricades “han augmentat més d’un 90%” tampoc no han esmentat l’augment d’alumnes.
Aquesta és la manera que tenen de fer balanços aquells que ens volen governar a partir del 28-N.
Mamma mia, que Déu ens agafi confessats!
Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com 08/10/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada