07 de juny 2010

ELECCIONS ANTICIPADES?

Hem de ser honestos i reconèixer l'astúcia política de Duran i Lleida, que no ha volgut que les eleccions generals coincidissin amb les catalanes. Si Zapatero hi hagués vist rebutjades les seves mesures anticrisi és segur que hagués hagut de donar per conclosa la legislatura i enviar-nos a tots a les urnes. per l'efecte dòmino que això suposaria, faria el mateix el President Montilla, i llavors, l'escenari per al vot a Catalunya hagués canviat substancialment, i molt possiblement s’hauria girat la truita en contra d'un Artur Mas que ara mateix té unes enquestes molt favorables per a ell. Davant aquest panorama, el cap pensant d'Unió, i crec que el millor cervell de la coalició nacionalista, se les va veure venir i, després d'un discurs demolidor, va passar la consigna d'abstenció als seus diputats per desgastar el Govern i de pas "fer-li el favor". Què això implica europeisme i sentit d'Estat? Doncs si, però mai ha de ser el principal argument d'aquesta peculiar acció política.

Per altra banda, la intervenció de Mas en les Jornades del Cercle d'Economia era especialment esperada, no per conèixer el seu programa econòmic, sinó per saber perquè CiU havia salvat el Govern central amb la seva abstenció i per sentir la seva versió sobre els “casos Pretòria i Millet” . Del segon, cap referència. Però sí que es va estendre a explicar la postura de CiU en la votació del matí al Congrés. L'argument oficial, davant d'un públic majoritàriament antisocialista, va ser que, tot i desitjar, i ell en primera persona especialment, que el govern caigui, CiU, una vegada més, ha anteposat els interessos generals als seus particulars. Si el pla d'ajust no s'hagués aprovat, Espanya hagués estat intervinguda com Grècia i les mesures imposades per la UE haurien estat més dràstiques. Per això, davant la irresponsabilitat del PP i tot i estar a l'oposició a Catalunya i a Espanya, es va prendre la decisió més difícil: abstenir-se per salvar l'economia catalana i espanyola. Però al pati de butaques, els comentaris afegien una raó més prosaica: la caiguda del govern central podia tenir l'efecte devastador per a CiU que les eleccions generals i les catalanes coincidissin, amb la consegüent polarització del vot entre socialistes i populars. Per acontentar els nombrosos antiZP, una mica desil·lusionats pel "sacrifici" de CiU, Mas va dir que el Govern central està amortitzat i que cal canviar-lo via eleccions a la primavera de 2011 o, –això no ho va dir explícitament–, formar un govern amb una majoria estable: és a dir, amb presència de CiU o, almenys, amb un acord de legislatura. Perquè els camins del senyor són infinits i podria donar-se el cas que al desembre es produís la carambola d'un govern sociovergent a Madrid i a Barcelona. Amb Duran, per fi, ministre d'Exteriors. Pel que fa al futur govern de Catalunya, Mas va ser clar: un govern amb molts partits liderats per CiU no seria molt millor que l'actual tripartit. Cal, va dir, un govern fort i homogeni. I això només s'aconsegueix arribant als seixanta diputats o pactant amb un partit seriós i també homogeni, entre els quals no va semblar que inclogués ERC. No sé si per ser una decisió meditada o perquè aquesta opció no seria molt ben rebuda pel selecte públic assistent. D'altra banda, poques novetats i les contradiccions de sempre. Es denuncia que les mesures d'estalvi arriben tard i, alhora, es tem que retardin la recuperació. On seríem si en els dos últims anys no hi hagués hagut polítiques expansives?

Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com 02/06/10

CARTA ABIERTA A UN INDEPE

Apreciado Fulano de tal: Cientos de miles de personas -entre los que me incluyo-, durante más de cinco años, hemos sido asediados con f...