15 de febrer 2010

L'ÀREA METROPOLITANA I XAVIER TRIAS


Dies enrere el Govern va aprovar el projecte de llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. No pot haver cap dubte de què aquest projecte de llei per l'Àrea Metropolitana, recull les necessitats i aspiracions de Barcelona, i de la resta de les ciutats metropolitanes, de dotar-se d'un instrument polític que permeti abordar el reptes i problemes comuns, el govern metropolità resoldrà millor el coneixement de les infraestructures, la planificació urbana, el transport públic, l'eliminació de residus, el subministre d'aigua, la promoció econòmica..
Per això, és lògic i raonable que la persona que presideixi la futura Àrea Metropolitana sigui escollida democràticament per als representants electes de la ciutadania, de tota la ciutadania. No és de rebut penar que des de Barcelona, es vulgui imposar ningú a priori. Encara que sigui lògic i raonable que el principal candidat a presidir la nova institució metropolitana sigui l'alcalde de Barcelona, cal esperar el veredicte de les urnes. No es pot imposar.
En aquest context Xavier Trias ha tornat a fer unes declaracions gens afortunades. Xavier Trias ha dit que el futur president de l'Àrea sigui, de forma nata, l'alcalde de Barcelona. És evident que si el senyor Trias vol ser president de l'Àrea, primer haurà de ser alcalde i després tenir majoria al Consell Metropolità, igual que ara passa a les entitats metropolitanes, igual que al Consell Comarcal de la Diputació estaria bé que Trias abandoni aquesta posició pendular que li fa, alternativament, defensar l'extinció de l'Àrea Metropolitana per passar a exigir que hi hagi un president sense eleccions.
Fora bo que el senyor Trias sigui respectuós amb la democràcia però sobretot fora bo que deixi de despistar i digui clarament si creu que Barcelona necessita l'Àrea Metropolitana o no. Recordem que va ser el seu partit el que temps enrere la va eliminar.
Bernardo Fernández
Publicat a: e-noticies.com 12/02/10

CARTA ABIERTA A UN INDEPE

Apreciado Fulano de tal: Cientos de miles de personas -entre los que me incluyo-, durante más de cinco años, hemos sido asediados con f...