Dins de poques setmanes els ciutadans serem convocats per escollir els nostres representants a Corts. Escollirem els senadors i diputats que ens representaran en les dues cambres de l’Estat, Senat i Congrés. Després, aquests decidiran per votació qui serà El President del Govern de l’Estat en els propers quatre anys. Sabem que concorreran més d’una quarantena de candidatures. Doncs bé, de tots ells només dos, José Luis Rodriguez Zapatero i Maraiano Rajoy tenen possibilitats reals d’ésser el futur president del govern. La cosa és així de clara i diàfana.
Arribats a aquest punt crec que pot ser interessant fer balanç i veure que han fet l’un i l’altre per merèixer o no la confiança dels electors.
Rodriguez Zapatero quan va arribar a president va ordenar la retirada de les tropes d’Iraq. Ha fet una bona i sòlida gestió econòmica que ara, en aquests moments delicats, ens permet mirar el futur amb tranquil·litat. Ha posat el salari mínim en 600 euros (en 4 anys ha pujat més que en els 8 anteriors). Les pensions mínimes han crescut 3 vegades més que en la legislatura anterior. S’han fet lleis per reconèixer més drets i llibertats de la ciutadania. S'han ampliat les polítiques socials. S’han creat 3 milions de llocs de treball. Un milió i mig de treballadors ha passat d’un treball en precari a un treball estable amb contracte indefinit. S’ha fet l’Estatut del Treballador Autònom que beneficia a més de 3 milions de persones. També en aquesta legislatura es va aprovar la llei de la dependència de la que es poden beneficiar 1 milió dues-centes mil persones i de la que ja hem parlat abastament en anteriors articles. I tot això sense oblidar altres qüestions com per exemple que s’ha reconegut el dret al matrimoni entre persones del mateix sexe...Continuem?
Podríem continuar, n’hi ha més dades, però ara ho podem fer des del prisma, estrictament, català: és evident que l’aprovació del nou estatut comporta la màxima quota d’autogovern des de 1714. Es va aprovar la Carta Municipal de Barcelona, (peça clau per governar i tirar en davant el cap i casal de Catalunya). I per a qui no ho recordi s’incrementarà l’inversió de l’Estat en infrastructures a casa nostra amb la xifra gens menyspreable de 34.000 milions d’euros en 7 anys... Continuem també aquí? Crec que no cal, ja ens entenem.
L’altre candidat, Mariano Rajoy era membre del govern quan aquest va aprovar el PHN (Plan Hidrológico Nacional, aquest pla era aquell amb el que volien agafar aigua de l’Ebre i portar-la a València i Múrcia per fer apartaments i camps de golf. Ens recordem, veritat que si?) Aquest senyor estava al govern quan sense consultar ningú ens van portar a una guerra il·legal i il·legítima. Aquest senyor i els seus van fer el boicot al cava català, ell i els seus van portar l’Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional, i no sols això que no és poc, han manipulat tot el que han pogut i més, per a que aquest Tribunal fallés a favor dels seus plantejaments. Mariano Rajoy i els seus escuders van voler provocar la divisió territorial i com a conseqüència s’hauria pogut trencar la cohesió social i el nostre model de convivència, que per cert, a Catalunya és un dels bens més preuats que tenim. Aquesta gent i el seu líder han sortit al carrer del bracet d’aquells que són el més caspós i retrògrad de l’església, manifestant-se gairebé contra tot, fins i tot posant en dubte la legitimitat del que van escollir els ciutadans a les urnes. Rajoy va instal·lar als seus no ja en la cultura del no, sinó en l’antisitema pur i dur... Continuem? No val la pena, oi que no?
Aquest és el recorregut polític dels dos únics candidats que poden ser president del govern el proper 9 de març. La resta d’aspirants poden estar plens de bones intencions i/o desitjos, però... res més. El 10 de març seran en el millor dels casos, amb més o menys pes, diputats. Aquesta és la pura veritat.
Bernardo Fernández
e-noticies.com 26/01/08
Arribats a aquest punt crec que pot ser interessant fer balanç i veure que han fet l’un i l’altre per merèixer o no la confiança dels electors.
Rodriguez Zapatero quan va arribar a president va ordenar la retirada de les tropes d’Iraq. Ha fet una bona i sòlida gestió econòmica que ara, en aquests moments delicats, ens permet mirar el futur amb tranquil·litat. Ha posat el salari mínim en 600 euros (en 4 anys ha pujat més que en els 8 anteriors). Les pensions mínimes han crescut 3 vegades més que en la legislatura anterior. S’han fet lleis per reconèixer més drets i llibertats de la ciutadania. S'han ampliat les polítiques socials. S’han creat 3 milions de llocs de treball. Un milió i mig de treballadors ha passat d’un treball en precari a un treball estable amb contracte indefinit. S’ha fet l’Estatut del Treballador Autònom que beneficia a més de 3 milions de persones. També en aquesta legislatura es va aprovar la llei de la dependència de la que es poden beneficiar 1 milió dues-centes mil persones i de la que ja hem parlat abastament en anteriors articles. I tot això sense oblidar altres qüestions com per exemple que s’ha reconegut el dret al matrimoni entre persones del mateix sexe...Continuem?
Podríem continuar, n’hi ha més dades, però ara ho podem fer des del prisma, estrictament, català: és evident que l’aprovació del nou estatut comporta la màxima quota d’autogovern des de 1714. Es va aprovar la Carta Municipal de Barcelona, (peça clau per governar i tirar en davant el cap i casal de Catalunya). I per a qui no ho recordi s’incrementarà l’inversió de l’Estat en infrastructures a casa nostra amb la xifra gens menyspreable de 34.000 milions d’euros en 7 anys... Continuem també aquí? Crec que no cal, ja ens entenem.
L’altre candidat, Mariano Rajoy era membre del govern quan aquest va aprovar el PHN (Plan Hidrológico Nacional, aquest pla era aquell amb el que volien agafar aigua de l’Ebre i portar-la a València i Múrcia per fer apartaments i camps de golf. Ens recordem, veritat que si?) Aquest senyor estava al govern quan sense consultar ningú ens van portar a una guerra il·legal i il·legítima. Aquest senyor i els seus van fer el boicot al cava català, ell i els seus van portar l’Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional, i no sols això que no és poc, han manipulat tot el que han pogut i més, per a que aquest Tribunal fallés a favor dels seus plantejaments. Mariano Rajoy i els seus escuders van voler provocar la divisió territorial i com a conseqüència s’hauria pogut trencar la cohesió social i el nostre model de convivència, que per cert, a Catalunya és un dels bens més preuats que tenim. Aquesta gent i el seu líder han sortit al carrer del bracet d’aquells que són el més caspós i retrògrad de l’església, manifestant-se gairebé contra tot, fins i tot posant en dubte la legitimitat del que van escollir els ciutadans a les urnes. Rajoy va instal·lar als seus no ja en la cultura del no, sinó en l’antisitema pur i dur... Continuem? No val la pena, oi que no?
Aquest és el recorregut polític dels dos únics candidats que poden ser president del govern el proper 9 de març. La resta d’aspirants poden estar plens de bones intencions i/o desitjos, però... res més. El 10 de març seran en el millor dels casos, amb més o menys pes, diputats. Aquesta és la pura veritat.
Bernardo Fernández
e-noticies.com 26/01/08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada