Ara fa 22 anys que CiU va suprimir l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El aleshores president Jordi Pujol va tenir por de què aquesta institució es convertís en un contra poder del Govern de la Generalitat. El PSC va considerar la possibilitat de portar aquesta decisió al Tribunal Constitucional i finalment la va desestimar amb l’argument de què els problemes de Catalunya s’havien de resoldre a Catalunya. Més enllà de la validesa o no d’aquesta argumentació i l’encert o no de no portar aquest assumpte al TC és evident que els fets són tossuts i el temps ha acabat demostrant que l’Àrea Metropolitana de Barcelona és una necessitat per donar més qualitat de vida als seus habitants.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona és una realitat territorial, social, demogràfica (amb més de 3 milions de persones), econòmica i cultural. És un fet i cal que sigui una realitat tangible. Per aquesta raó, les diferents entitats metropolitanes van adoptar el passat 29 de gener l’acord de crear el Consorci de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que aquest últims dies s’ha concretat. Ara cal que sigui el Parlament qui legalitzi i formalitzi la plena institucionalització de l’Àrea Metropolitana. De fet, aquest Consorci, recentment constituït no deixa de ser un instrument per coordinar més i millor les competències i funcions dels ens metropolitans.
És evident que les mirades individualistes o parcials ja no resolen els problemes, només els aparquen. Ara és hora de plantejaments amplis, de coordinació i d’objectius compartits. Amb la constitució d’aquesta Àrea es guanya en dimensió i en fortalesa per superar els reptes, d’aquesta manera serem més presents, més escoltats i més competitius. I el nostre territori serà més potent i equilibrat, amb millors serveis i millors oportunitats. La jugada ha estat clara i transparent, es tracta de combinar creixement econòmic, infraestructures i transformació urbana, i cohesió social. El nou context econòmic i els reptes de la competitivitat necessiten estratègies comunes adequades per, entre altres coses, lluitar contra l’atur i posar en valor tots i cadascun dels actius econòmics metropolitans. Es tracta de transformar el model econòmic vigent i adequar-lo a la nova societat del coneixement i de la informació. Amb aquest nou instrument participarem i tindrem més veu en la definició i en la gestió de les infraestructures de serveis i de comunicació, de cara al futur i amb una visió integral de les infraestructures de serveis, l’aeroport, el port i la xarxa ferroviària. Es planificarà i es farà un urbanisme a escala metropolitana, sostenible i en sintonia amb les demandes del nou marc econòmic i social. També, de la mateixa manera, es treballarà el benestar i la cohesió social del nostre territori, treballant en xarxa. I aquest és el nostre fet diferencial per posar en valor un territori que té les màximes potencialitats i que ha de ser un exemple per a tots aquells que hi viuen. Junts, serem un motor més potent per a Catalunya. Una àrea metropolitana més forta voldrà dir una Catalunya més forta; amb la Barcelona real enfortida, unida i cohesionada, Catalunya serà més forta.
El que no sabem després de la constitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és si CiU pensa demanar disculpes als ciutadans d’aquesta zona pels seus errors de fa 22 anys que han produït un evident retard en el desenvolupament d’aquesta part del país o pensen, com fan gairebé sempre, amagar el cap sota de l’ala i continuar com sinó passés res... I Xavier Trias mut i a la gàbia.
Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com
L’Àrea Metropolitana de Barcelona és una realitat territorial, social, demogràfica (amb més de 3 milions de persones), econòmica i cultural. És un fet i cal que sigui una realitat tangible. Per aquesta raó, les diferents entitats metropolitanes van adoptar el passat 29 de gener l’acord de crear el Consorci de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que aquest últims dies s’ha concretat. Ara cal que sigui el Parlament qui legalitzi i formalitzi la plena institucionalització de l’Àrea Metropolitana. De fet, aquest Consorci, recentment constituït no deixa de ser un instrument per coordinar més i millor les competències i funcions dels ens metropolitans.
És evident que les mirades individualistes o parcials ja no resolen els problemes, només els aparquen. Ara és hora de plantejaments amplis, de coordinació i d’objectius compartits. Amb la constitució d’aquesta Àrea es guanya en dimensió i en fortalesa per superar els reptes, d’aquesta manera serem més presents, més escoltats i més competitius. I el nostre territori serà més potent i equilibrat, amb millors serveis i millors oportunitats. La jugada ha estat clara i transparent, es tracta de combinar creixement econòmic, infraestructures i transformació urbana, i cohesió social. El nou context econòmic i els reptes de la competitivitat necessiten estratègies comunes adequades per, entre altres coses, lluitar contra l’atur i posar en valor tots i cadascun dels actius econòmics metropolitans. Es tracta de transformar el model econòmic vigent i adequar-lo a la nova societat del coneixement i de la informació. Amb aquest nou instrument participarem i tindrem més veu en la definició i en la gestió de les infraestructures de serveis i de comunicació, de cara al futur i amb una visió integral de les infraestructures de serveis, l’aeroport, el port i la xarxa ferroviària. Es planificarà i es farà un urbanisme a escala metropolitana, sostenible i en sintonia amb les demandes del nou marc econòmic i social. També, de la mateixa manera, es treballarà el benestar i la cohesió social del nostre territori, treballant en xarxa. I aquest és el nostre fet diferencial per posar en valor un territori que té les màximes potencialitats i que ha de ser un exemple per a tots aquells que hi viuen. Junts, serem un motor més potent per a Catalunya. Una àrea metropolitana més forta voldrà dir una Catalunya més forta; amb la Barcelona real enfortida, unida i cohesionada, Catalunya serà més forta.
El que no sabem després de la constitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és si CiU pensa demanar disculpes als ciutadans d’aquesta zona pels seus errors de fa 22 anys que han produït un evident retard en el desenvolupament d’aquesta part del país o pensen, com fan gairebé sempre, amagar el cap sota de l’ala i continuar com sinó passés res... I Xavier Trias mut i a la gàbia.
Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada