10 de desembre 2007

EL DIT A LA NAFRA


Una vegada més a casa nostra s’ha produït un tsunami en un got d’aigua. De cop i volta una part de la classe periodística i un grapat de polítics de caire nacionalista han sortit per a linxar políticament al portaveu adjunt del PSC al Parlament Joan Ferran; que no ha fet res més que dir el que pensa ell i molta gent com ell, respecte del tractament que és dóna a determinades informacions en determinats mitjans de comunicació públics de Catalunya.

De fet la cosa ve de lluny, però en aquesta ocasió va agafar volada el divendres 30 de novembre passat, durant la sessió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) El portaveu socialista va dir que: “TV3 era la Televisió més antigovernamental de l’Estat. Pocs dies desprès el mateix Ferran en unes declaracions a El Periodico insistia en la idea i manifestava que”Cal arrancar la crosta nacionalista de TV3 i Catalunya Ràdio”. Va faltà temps per a que el Comitè de TVC i el col·legi de periodistes sortissin demanant que no comences una caça de bruixes i respecte i independència pels professionals dels mitjans públics de comunicació. Fins aquí res a dir, s’entén que cadascú defensi allò que considera que ha de defensar i els col·legis de professionals, com altres col·lectius no poden evitar un cert tuf corporatiu.

Ara bé, que aquells polítics que més tenen a callar, com ara Oriol Pujol –polític groller i barruer com pocs, pot ser que un dia parlem de la seva trajectòria,- surti dient que: “Ferran ha dit això per poder continuar actuant amb sectarisme sobre els mitjans” és d’una frivolitat i demostra una hipocresia tan bestial en aquells que van manipular tant com van poder i voler els mitjans públics quan ells governaven que fins i tot és fa difícil d’entendre i d’explicar. Però és clar, no va donar explicacions de perquè, posem per cas, en el que portem de legislatura TV3 ha fet 8 entrevistes al President Montilla i 13 al cap de l’oposició Artur Mas. Fins i tot va haver de sortir Jordi Pujol i parlar de intervencionisme sectari. Quins nassos! I tot això per no parlar de Joan Ridao, l’home que segons expressió d’un company de grup parlamentari: “és un patriota emprenyat i cabrejat perquè el seu país està ocupat” (sic).

Això és el que hi ha i com deia la meva avia: “ con estos mimbres hemos de hacer los cestos” No n’hi ha més. No donen més de si. Per tant: ànims Ferran has dit el que havies de dir, continuar per aquest camí, la gent de la Catalunya real estem amb tu. Tu has posat el dit a la nafra. No pateixis, això no ha fet res més que començar, amb el temps es veurà que tu tenies raó


Bernardo Fernández
e-noticies 10/12/07