UN BRINDIS AL SOL

Opinen els descreguts de la política que d’un temps ençà el marge per a l’acció és cada vegada més petit i, per tant, els plantejaments ideològics dreta-esquerra no tenen sentit. Vull dir amb tota rotunditat que això no és cert. Res més lluny de la realitat. Ans al contrari, quan molts veien pròxim el fi de les ideologies surt amb més força, si cap, la necessitat de fer cada vegada més polítiques amb fort contingut ideològic perquè cada vegada existeixen més perills reals d’exclusió social. I cada vegada més sovint el capital posa sobre la taula el seu rostre més inhumà.

Nosaltres, els catalans i/o espanyols, coneixem bé tot això. Podem parlar amb propietat d’aquestes qüestions perquè, per sort o desgràcia, hem gaudit o patit al llarg de 23 anys, per una banda, i 8 per l’altra, les polítiques del més pur estil dretà que en els últims temps s’han fet a Europa.

Tot això ve a tomb perquè ara, quan tot just acabem de creuar l’equador d’aquesta primera legislatura del primer Govern catalanista i d’esquerres que tenim a casa nostra des de que es va restaurar la democràcia i l’autogovern, val la pena mirar una mica enrere i veure el que s’ha fet, que és molt, i el que queda per fer que és, ni més ni menys, portar a terme un projecte de modernització de país. Apassionant.

Proximitat, sensibilitat i transparència. Aquests són els eixos que aglutinen i conformen aquest Govern. Però també ambició. Legítima ambició, perquè un país sense ambició és mort o, en el millor dels casos, s’adorm. I Catalunya no pot adormir-se, avui menys que mai. Les nacions sense Estat propi, nosaltres som una nació amb un Estat compartit, encara s’han d’adormir - o es poden adormir- menys que les altres.

Per aquestes raons entre d’altres, volem i tindrem més competències. I volem i tindrem més capacitat econòmica per portar-les a terme. No oblidem que les polítiques socials si no hi ha potència econòmica no se sustenten.. però també volem donar un impuls als sectors de futur, d’alt valor afegit, incorporant plenament en tots els àmbits i en tots els territoris les tecnologies de la informació i de la comunicació. I també cal desenvolupar polítiques industrials actives i que això ens porti no tan sols benefici a les empreses, sinó foment de l’ocupació.

Aquest Govern ha volgut plasmar la seva acció política en la llibertat personal i nacional, en el progrés econòmic, la justícia social i la seguretat. Però no només això, que no és poc. També mitjançant un programa econòmic ambiciós, molt ambiciós, ha volgut assumir un compromís cívic i un compromís social. Aquest Govern està, també, fermament decidit a reduir fins on sigui possible les desigualtats socials i els desequilibris territorials.

No podem permetre que el desenvolupament de la nostra societat convisqui amb un creixement de les desigualtats i amb el sorgiment de fenòmens d’exclusió social profunds. Hi ha societats que no ho volen veure, o no ho saben veure. I, per tant, són fenòmens que coexisteixen i acaben arruïnant no sols la cohesió sinó, de vegades, també la convivència. No volem que aquest sigui el nostre cas.

Però aquest Govern (perque és d’esquerres) també té una especial sensibilitat envers el civisme, la convivència, el patriotisme compartit, o la capacitat d’acollida, i consciència sobre les injustícies i les desigualtats que es produeixen a casa nostra però també arreu del món. Malgrat això, és evident que el Govern en aquest terreny té limitacions i, per tant, cal doncs que sigui la societat en el seu conjunt la que reaccioni, es bellugui i es posicioni de forma activa tenint com a eixos aquests compromisos.

Per això ara que, després de més de 40 anys de dictadura i 25 de democràcia amb governs de dretes, n’hi ha un d’esquerres cal tancar files i sense regalar res, posant sempre la veritat per davant. Però es fa necessari fer judicis de l’acció de govern partint de la realitat que hem viscut i sabent com han deixat el país els salvadors del no res. Com diu la dita popular: que el llegir no ens faci perdre l’escriure.

Si algú vol contrastar això que escric, només li cal anar a les hemeroteques. Podrà comprovar que s’ha fet més en els últims 2 anys que en els 6 anteriors i ,si no en té prou, serà suficient fer-li una ullada al pressupost d’enguany. Aquest és el pressupost que dedica més diners a polítiques socials en números absoluts i relatius de la història de Catalunya.

Això és governar per la gent i el que han fet altres, un brindis al sol.