
Luzón, de 64 anys i natural de Cañavate (Conca), va arribar a el Santander a 1996 el mateix any que va deixar Argentaria, aleshores entitat pública. Emilio Botín, president del esmentat Banc de Santander, el va cridar per a que se encarregués de l’estratègia de comunicació i relacions institucionals i, des de 1999, de la divisió d’Amèrica, depenent d’ell directament l’expansió pel continent que ara és la principal font d’ingressos i beneficis del banc.
Algunes fonts apunten que la seva renúncia potser és perquè després d’haver assolit les objectius fixats pel desenvolupament al nou continent s’ha trobat sense un futur concret a l’entitat.
És evident que el el pagament de semblant barbaritat surt en gran part de les comissions que els cobra el Santander a tots els seus clients per les imposicions o rebuts que domicilien en els seus comptes personals. Potser seria oportú recordar aquí la frase que pronunciava “l'intel•lectual de la pilota” Eric Cantona, que ara vol guanyar-li la Presidència de la República al seu compatriota, el ciutadà Sarkozy, i que deia més o menys el següent: “Que els tres milions de persones que es manifesten amb cartells, retirin els seus diners dels bancs i els col•lapsin”. És possible que si es comencessin a fer iniciatives d’aquest tipus les entitats financeres s’ho pensarien un parell de vegades abans de fer segons quins moviments. Ara bé, per això cal una consciència cívica que ne sé si tenim, perquè el que és clar que accions com aquesta poden ser tècnicament legals, potser si, però sens dubte són immorals.
Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com 22/01/12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada