04 de maig 2012

MEMÒRIA FEBLE

Potser ja ningú se’n recorda i si algú se’n recordava ha preferit oblidar-ho, però va ser l’últim govern Pujol, quan ja estava en funcions per acabar-ho d’adobar, el que va decidir allargar la concessió dels peatges de les autopistes catalanes. Ara, s’ha de reconèixer que aquests xicots convergents són fantàstics. Com deia la meva avia: “A Dios rogando y con el mazo dando”. No s’immuten, per això mai res no ha impedit que CiU se sumi a totes les iniciatives ciutadanes del tipus “Catalunya lliure de peatges” o aquesta d’ara: #novullpagar.


Sens dubte la pirueta del govern de la Generalitat en la polèmica dels peatges és genial. Per una banda, el conseller d’Interior diu que no enviarà més mossos a les autopistes davant la protesta organitzada. El portaveu del Govern diu que compren l’actitud de la ciutadania i, de forma simultània el Conseller de Territori i Sostenibilitat ha convocat la taula que reuneix tots els afectats per els propers dies.. És a dir, en un moviment coordinat, CiU apareix del costat de la protesta, tot i ser partit de govern. No impulsa, però tolera. El govern “entén” les protestes.

El govern pot entendre el que vulgui, però el govern ha de governar i això vol dir respectar i fer complir la legalitat i si aquesta no agrada es canvia...si es pot.

Quins nassos!


Bernardo Fernández

Publicat a e-notícies.com 3/05/2012

LAS TIERRAS RARAS, ESE OBJETO DEL DESEO

Me ha parecido apropiado parafrasear el título de la última película que filmó Luís Buñuel, “Ese oscuro objeto del deseo”, para dar nombre a...