LA SAGRERA

Dies enrere es va signar amb el ministre José Blanco l’acord per tirar endavant el projecte de l’estació intermodal de la Sagrera. Tots sabem que aquest que arribar a aquest acord era un tema de màxima importància donat que aquesta estació connectarà la Barcelona amb la frontera i desenvoluparà els barris Nord i les ciutats que per aquella part estan a tocar de Barcelona. Aquesta acció i suposarà un impuls definitiu a la transformació de la xarxa ferroviària i de tota zona.

Aquesta gran estació intermodal farà confluir 3 línies de tren, 4 de metro i una nova estació d’autobusos. Es calcula que passaran més 90 milions de passatgers. I el que és més important, s’espera que amb el seu impuls es dinamitzi la transformació del seu entorn. Sant Martí i Sant Andreu canviaran les vies per trama urbana i estaran ben connectats. Es cobriran i es transformaran en trama urbana les vies que fa més d'un segle travessen de les Glòries fins a la Trinitat.

Es tracta d'un àmbit de 162 hectàrees i prop de quatre quilòmetres de llargada. Amb 48 hectàrees d’espais lliures, 20 per equipaments, 44 per nova vialitat i 13.000 habitatges (més de la meitat de protecció pública). Parlem de tota una àrea, el Llevant de la ciutat, que es refarà definitivament, a més de Sant Andreu-Sagrera, amb les Glòries, el 22@, el Campus del Besòs, el Zoo Marí i el Fòrum (on es completarà tot el passeig marítim de Barcelona). A Llevant creix la nova Barcelona: la ciutat nova i modernitzada, la que pivota entorn de l’eix del coneixement i la innovació, la que passa del segle XIX al segle XX.

Però no només això que no és poc, es tracta, també de la intersecció amb Santa Coloma, Sant Adrià, Badalona i Montcada, ciutats que també havien reclamat històricament la que també és la seva estació, i ara saben que la tindran.

Aquesta infraestructura farà que Barcelona, l'Àrea i tot Catalunya donin un salt endavant.

Les exigències i les raons de Barcelona són inqüestionables.

Són moltes les coses en joc a la Sagrera, i això obligava l'alcalde a ser exigent. Es tractava de les raons per construir un dels pilars bàsics del futur de la ciutat. A la Sagrera es constata, com feia temps que no succeïa, que allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya i per Espanya. Els tres governs han signat un bon acord que a l’hora és un bon servei conjunt a la ciutat i al país.

D’aquesta manera, Barcelona se sent més capacitada per fer el rol capdavanter que li correspon com a capital i motor de Catalunya, com l’altre gran motor d’Espanya. Amb aquest acord Barcelona se sent més propera a Europa i reforça el seu protagonisme a la Mediterrània. Sense la Sagrera, no seria possible l’Euroregió, ni el Corredor Mediterrani; i seria més feble la integració i contribució de Catalunya i Espanya en la construcció d’una Europa realment unida i competitiva.

Com tots recordarem fa poques setmanes França i Espanya van fixar la data del 2012 per a la connexió transpirinenca en alta velocitat, i van donar un impuls al corredor mediterrani, ara, amb la Sagrera garantida, i també queda assegurada la ròtula principal d’aquests reptes, el nus que dóna sentit a tot el recorregut.

Estem, doncs, davant d’una magnífica notícia per a Barcelona, i també per a les ciutats catalanes i franceses amb les quals compartim propostes i iniciatives (Montpellier, Toulouse, Narbona, Perpinyà, Béziers, Girona, Figueres). Es tracta dels espais econòmics i logístics més dinàmics d’Europa, de l’enllaç del sud i el nord, d’un terreny on ens hi juguem el futur. Ens hi juguem la connectivitat, i per tant la competitivitat i la projecció pròpia del conjunt del país.

La Sagrera és un projecte clau, ineludible i inajornable. Perquè genera llocs de treball i activitat mentre es construeix, un cop construïda i quan s’hi desenvolupin tots els projectes de la zona. I perquè ajuda a mirar endavant amb seguretat, i això és avui més important que mai.

I les coses es faran amb transparència, amb la col·laboració dels veïns i amb garanties totals de seguretat de tot el procés (Sants-Túnel-Sagrera-Trinitat-Montcada).

En temps de dificultats, tothom ha de posar tot el que té a les seves mans.

Ara, només cal esperar que l’oposició sigui honesta i encara que no reconegui el mèrit d’aquest acord no intenti posar pals a les rodes.


Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com 28/05/09