02 d’agost 2011

ARQUITECTURA SOCIAL EN DERRIBO

CiU tiene motivos para vanagloriarse. Con pocas horas de diferencia ha aprobado los presupuestos más restrictivos de la historia de la democracia en Cataluña y ha puesto en marcha una estrategia que le ha de permitir desmontar la obra de los gobiernos de izquierdas de Pasqual Maragall y José Montilla. Para sacar adelante en el Parlament los presupuestos, que consagran los recortes, ha bastado con la abstención del PP y el voto afirmativo de Joan Laporta de regalo.
Tras aprobarse los presupuestos, sin solución de continuidad, en el mismo pleno de la Cámara catalana, fueron admitidas a trámite las tres leyes ómnibus, presentadas por el Gobierno de Artur Mas. Es, sin duda alguna, el proyecto legislativo más ambicioso de CiU. Su objetivo es –dicen-, reducir el peso de la Administración. Para ello se han de modificar más de 80 leyes de los anteriores gobiernos tripartitos. Según José Montilla esta iniciativa legislativa “es un ataque a la arquitectura social de Cataluña”. Lo sorprendente es el beneplácito de los socialistas.
Días atrás Joaquim Nadal (presidente del grupo parlamentario del PSC) anunció que los socialistas no presentarían enmienda a la totalidad a las tres “leyes ómnibus”. De esa forma, éstas harán su trámite sin demasiados sobresaltos. Esto ha sido posible porque los nacionalistas accedieron a dividir en tres la “ley ómnibus” original, para obtener del soporte inicial del PSC. ¿A cambio de qué? Cabe preguntarse. Veremos si esa parcelación mejorará el resultado final y si la ciudadanía entiende esas martingalas parlamentarias.
¿Habilidad de unos? ¿Impericia de otros? Quizás. Ahora bien, hay que admitir que mientras los nacionalistas han sabido jugar sus cartas y el PP las suyas, los socialistas parecen haber perdido el norte. La jugada es evidente: CiU logra sacar adelante sus proyectos legislativos, el PP se coloca en la centralidad política y se convierte en el socio preferente de los nacionalistas, a la vez que se va trabajando el terreno para futuros escenarios. ¿Y el PSC? Bien gracias.

Bernardo Fernández
Publicado en ABC 27/07/11

01 d’agost 2011

PUNT I FINAL

Amb l’aprovació, el passat dijous 22 de juliol, de la modificació de les pensions, es gairebé segur que s’ha acabat aquesta legislatura a les Corts Espanyoles.
De fet, aquesta era l’última gran reforma pendent de l’etapa Zapatero. Aquesta iniciativa havia estat exigida tant per l’Unió Europea com pels mercats. Els grans eixos d’aquest reforma són: augmentar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i ampliar el període de càlcul de 15 a 25 anys i ha pogut tirar endavant amb els vots de PSOE i CiU.
És cert que queden pendents determinades iniciatives legislatives que tenen a veure amb normes de la justícia i que volen agilitzar els tribunals. Iniciatives com per exemple: la mediació, la jurisdicció social o la concursal. També quedarà pendent la llei d’igualtat de tracte, la de la mort digna i la dels drets i deures de la policia. Però les mesures econòmiques per sortir de la crisi ja estan enllestides. Ara cal que funcionin.
Amb aquest escenari de fons, el President del Govern es pot plantejar dissoldre les cambres a finals de setembre per convocar les eleccions a finals d’octubre. Una altra opció seria fer les eleccions el novembre, però això voldria dir fer algun plenari i iniciar l’elaboració del projecte de pressupostos per 2012. També, evidentment, queda l’opció d’allargar la legislatura fins el seu finiment al mes de març de l’any vinent.
En qualsevol cas, totes les posicions són legítimes, però no és menys cert que per a la majoria de mortals la primera és la més convenient. La segona generaria una sèrie de debats tan inútils com innecessaris perquè ningú, tal i com estan les coses, donaria suport a uns pressupostos que han de ser molt restrictius i amb unes eleccions a tocar. La tercera, esgotar la legislatura suposarà un sangria per el partit del govern de tot punt innecessària.
De tota manera no cal amoïnar-se massa, la solució a aquest enigma, a la tornada de vacances.
Que les gaudiu amables lectors.
Bernardo Fernández
Publicat a e-noticies.com 26/07/11

LO QUE PUDO HABER SIDO Y NO FUE

Estos días se cumplen 93 años de la proclamación de la Segunda República española. Aquel hecho histórico fue posible porque se dieron una se...